Qui remou la terra per aixecar el mal, també la remou, encara que no vulgui, per aixecar el bé.

Part de la essència de la llibertat és no obrar, o fer-ho en contra, de la manera que ens han ensenyat que és la correcta, per tant, a ulls del grup, la llibertat pot no ser sempre desitjable. Part de la essència de la llibertat és determinar si el bé és tal o si cal obrar-hi en contra. La essència absoluta de la llibertat és l’individu i els seus principis; les condicions de llibertat establerts pel grup menytenen l’individu i en limiten l’ús de la seva intel·ligència. Només hi ha un temps de vida: tria.

La meva no especialització, la meva incapacitat per fer, la meva maldestra traça en una disciplina determinada no converteix a l’especialista entrenat en un heroi, tampoc a qui ha passat una vida estudiant, en algú respectable.

És estúpid e inacceptable per mi que la meva admiració envers algú sigui fruit de la meva manca de preparació o de la meva nul·la capacitat per entendre aquesta o aquella matèria. En tot cas, en lloc d’admirar l’individu, cal disseccionar el seu comportament i extreure’n les pautes de constància, dedicació i allò que condueix a una bona especialització. Admirar l’individu acostuma a crear grans ramats que segueixen un pastor.

L’admiració hauria d’anar dirigida a la tenacitat i a la constància, a l’esforç i a la perseverança.

Alguns son alumnes tota la vida: buscant algú que els ensenyi què dir, què fer, què repetir, perquè creuen que sols no saben viure. Trobaran algú que els mostrarà alguna veritat i l’atresoraran com la cosa més valuosa del mon per, tot seguit, ensenyar-la tan aviat com tinguin oportunitat sense tardar a dir qui era el mestre que es va dignar a ensenyar-los-la.

Altres, els menys, maten al mestre per esdevenir-ne un: no és mestre qui repeteix allò que no ha trencat, provat, validat, criticat i treballat amb el coneixement rebut i el que ha pogut aconseguir de diverses fonts; en aquest punt, en tria les parts que creu convenients, les perfecciona i, si s’escau, les entrega a algú altre. Però també és possible que no aconsegueixi crear res millor… tan se val perquè, sigui com sigui, ha esdevigut el millor dels alumnes.

Navegues per la xarxa, capturant frases estúpides i venent-les barates, a preu de Like. No t’atures per veure la qualitat del producte amb que comercies. Tampoc no importa, en aquests casos ningú no mira la qualitat d’allò que compra.

El bé i el mal recompensen de la mateixa manera, amb la salvetat, però, que el mal mostra un orgull i una franquesa envejables en assolir l’èxit que el bé és incapaç de gestionar sense una cadena de sacrificis per compensar i amagar la satisfacció d’assolir-lo; tot i això, el bé es vesteix de gala i esquiva l’anonimat, esdevenint part contraria.