Navegues per la xarxa, capturant frases estúpides i venent-les barates, a preu de Like. No t’atures per veure la qualitat del producte amb que comercies. Tampoc no importa, en aquests casos ningú no mira la qualitat d’allò que compra.
Comerciant
§ 0 comments § permalink
En primera persona
§ 0 comments § permalink
El retorn de l’individu.
El declivi d’un estat. Parla un poble.
La meva llibertat no depèn de la teva misericordiosa gràcia i, per tant, tampoc no ets ningú per dir-me què no puc fer. És cert que fins ara havia acceptat unes regles de joc, lliurement ho vaig fer, però el compromís no era etern. Tan bo vaig ser per acceptar-les com ho soc ara per rebutjar-les -totes dues accions son fruit de la meva llibertat- i això ningú no m’ho pot impedir perquè la terra que trepitjo no es teva, és meva! I si t’has cregut alguna altra cosa sobre aquesta propietat, tu tens un problema, no jo.
De la mateixa manera jo decideixo quina llei em regeix i no estic desobeint la teva: en un acte de pura llibertat individual decideixo imposar-me un corpus legal nou, corpus legal que beu de la llei més àmpliament reconeguda: El Dret Internacional. D’aquí bastiré la meva nova norma.
Hauria estat perfecta una separació entesa i parlada però t’entestes en creure que no puc marxar perquè tu no vols; recordes que fins fa uns anys la dona no es podia divorciar si l’home no acceptava el trencament? Et recomano que creixis una mica i t’acostis als nous temps: la voluntat d’un individu mai no està per sobre del d’un altre i ja sé que em diràs que la de molts individus sí i tal i qual. Tampoc!
Deia Sèneca, allà per l’any 58 d.C. que allò que fa la multitud no acostuma a ser lo millor per a l’individu i que no és bo ser una ovella més del ramat.
La imposició de la voluntat de molts individus inerciats per l’statu quo, individus que decideixen encadenar-se a un govern corrupte i dia rere dia es queixen de les cadenes que duen, mai no serà bona ni acceptada per mi.
Per això et dic: adéu i sort.
Misèries vàries
§ 0 comments § permalink
Fins que no trobis què t’apassiona, estaràs condemnat a vagar per entre les teves les teves misèries.
Nostàlgia del paper?
§ 0 comments § permalink
Si en algun moment algú s’ha atrevit a pensar que posar a l’abast de la gent noves eines que fomentin el creixement cultural, que ajudin a fer diners, que contribueixin a l’art tot creant-ne noves formes, pot millorar la qualitat de vida de les persones, que sàpiga que està molt equivocat: la màquina d’escriure era millor; de fet, per què no anar un pel més enrere i sentir nostàlgia de les eines emprades per fer les pintures d’Altamira?
Nostàlgia del temps passat en que tot era millor, la pobresa d’abans era millor que la d’avui -més genuïna, potser? els crims d’abans eren millor que els d’ara, la tecnologia de vapor superava amb escreix la actual tecnologia digital, l’analfabetisme era una eina social “igualadora”.
Escriure un llibre i publicar-lo et feia diferent, et convertia en un generador d’informació qualificat i sancionat per l’editor, que s’entén que un editor sap molt de moltes coses, és clar! i avui tothom pot tenir el seu blog, tothom pot generar contingut i informació. Quina ràbia, no?
El paper sempre havia estat el medi pel qual una informació de relativa qualitat arribava al públic. Allò que apareixia en paper era saber de qualitat. Llibres es cremaven, fins i tot, per destruir conjurs intel·lectuals i sabers inapropiats.
Doncs que sapigueu, benvolguts nostàlgics, que el paper ha mort. En molts casos es ineficaç, pesant i poc manipulable. Sempre duu el mateix contingut i es incapaç de, un cop gravat, canviar-lo per un de nou, revisat o millorat. El pitjor de tot és que es destrueixen milers de vides –vegetals, en aquest cas- només perquè a un ninot li sembla que llegir en paper el fa millor.
d’Alumnes i mestres.
§ 0 comments § permalink
Alguns son alumnes tota la vida: buscant algú que els ensenyi què dir, què fer, què repetir, perquè creuen que sols no saben viure. Trobaran algú que els mostrarà alguna veritat i l’atresoraran com la cosa més valuosa del mon per, tot seguit, ensenyar-la tan aviat com tinguin oportunitat sense tardar a dir qui era el mestre que es va dignar a ensenyar-los-la.
Altres, els menys, maten al mestre per esdevenir-ne un: no és mestre qui repeteix allò que no ha trencat, provat, validat, criticat i treballat amb el coneixement rebut i el que ha pogut aconseguir de diverses fonts; en aquest punt, en tria les parts que creu convenients, les perfecciona i, si s’escau, les entrega a algú altre. Però també és possible que no aconsegueixi crear res millor… tan se val perquè, sigui com sigui, ha esdevigut el millor dels alumnes.
L’estupidesa i els herois.
§ 0 comments § permalink
La meva no especialització, la meva incapacitat per fer, la meva maldestra traça en una disciplina determinada no converteix a l’especialista entrenat en un heroi, tampoc a qui ha passat una vida estudiant en algú respectable. És estúpid e inacceptable per mi admirar a algú per la meva manca de preparació. En tot cas, en lloc d’admirar l’individu, cal disseccionar el seu compartament i extreure’n les pautes de constància, dedicació i allò que condueix a una bona especialització. Admirar l’individu acostuma a crear grans ramats que segueixen un pastor.
Revisant la llibertat.
§ 0 comments § permalink
Part de la essència de la llibertat és no obrar, o fer-ho en contra, de la manera que ens han ensenyat que és la correcta, per tant, a ulls del grup, la llibertat pot no ser sempre desitjable. Part de la essència de la llibertat és determinar si el bé és tal o si cal obrar-hi en contra. La essència absoluta de la llibertat és l’individu i els seus principis; les condicions de llibertat establerts pel grup menytenen l’individu i en limiten l’ús de la seva intel·ligència. Només hi ha un temps de vida: tria.
Dualitat.
§ 0 comments § permalink
El bé i el mal recompensen de la mateixa manera, amb la salvetat, però, que el mal mostra un orgull i una franquesa envejables en assolir l’èxit que el bé és incapaç de gestionar sense una cadena de sacrificis per compensar i amagar la satisfacció d’assolir-lo; tot i això, el bé es vesteix de gala i esquiva l’anonimat, esdevenint part contraria.
Menys Jo. Més tu.
§ 0 comments § permalink
No mostris seguretat en el que facis, no mostris seguretat en el que diguis, no mostris seguretat en tu mateix, perquè si ho fas seràs tractat d’arrogant, orgullós i prepotent. O sí, fes-ho, depèn de l’estima que tinguis a la teva llibertat i a tu mateix; ja coneixes el preu.
New Age Philosophy
§ 0 comments § permalink
-On estudies? -Estudio filosofia a Facebook, compartint lo que altres han pensat. – Sí? i què has aprés? -Tu calla!