Botiflerisme

§ 0 comments § permalink

Quan un nen aprèn una paraula nova l’acostuma a repetir mil vegades i la utilitza tant com pot, fins i tot quan no toca; el terme “botifler” n’és un exemple. A mi em recorda a “botifarra”; no sé perquè però quan llegeixo respecte de la botifleria ho associo amb una xarcuteria. Suposo que perquè en el meu parlar -ponent- no s’estila massa i som més contundents; allà s’estila més “traïdor” o, tradicionalment, “col·laboracionista”. Botifler no m’encaixa en el context sociopolític actual; sobretot perquè l’accepció del DIEC2 que fa referència a lo que podríem entendre com “traïdor” (2 2 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Que col·labora amb els enemics de la seva terra.) avui en dia és una clara opció política (o podria considerar-se com a tal per una gran majoria de la població) per tan mancat de traïdoria.

Aquesta mot és especial, però, perquè quantes menys paraules l’acompanyin en una frase, comentari, text, etc. més palesa queda la immaduresa de qui l’utilitza -sí, com un nen que repeteix “… botifler, botifler, botifler…” fins que s’esvaeix el camp semàntic en el que la paraula es viva i… només queda l’esquelet… el so.

Hi ha gent que simplement diu: “botifler”. Altres que responen amb un altre “botifler” i com si fos un gran “atractor” estel·lar un allau de “botifleracions” segueixen al primer i es forma un forat negre -profund en la ignorància- i apareix alguna cosa… una cosa com… com un… esfínter pel que es defeca la intel·ligència i el seny.

Ja no hi ha argumentacions, hi ha botiflerisme i botifleries, bofleràncies i botifleracions. Botifler, botifler, botifler-botifler…

Dualitat.

§ 0 comments § permalink

El bé i el mal recompensen de la mateixa manera, amb la salvetat, però, que el mal mostra un orgull i una franquesa envejables en assolir l’èxit i que el bé és incapaç de gestionar sense una cadena de sacrificis per ocultar-los, tot i això, generalment, el bé es vesteix de gala i esquiva l’anonimat, esdevenint part contraria.

Imbecil·litat.

§ 0 comments § permalink

 Quan hom llegeix una frase sentenciosa, un aforismes o un d’aquells escrits que no entén a la primera però que sona bé, sent un orgasme mental que el duu a acceptar acríticament allò que han llegit, obviant estupideses i descontextualitzacions. Un orgasme és un orgasme, oi?

Tolerància & Intel·ligència.

§ 0 comments § permalink

No pots ignorar a qui pensa de manera diferent a com ho fas tu, en tot cas, pots fer-ho d’aquells que pensen com tu, perquè ni aporten res nou ni suposen un risc pel teu sistema ideològic, però no cometis l’error d’ignorar o menystenir a qui discrepa de la teva opinió.

Qüestió d’ordre

§ 0 comments § permalink

Pots tenir la realitat que vulguis sense canviar-la essencialment. Només cal mirar-la d’una altra manera; la dificultat, però, rau en saber com mirar i en no creure en estructures inamovibles.

La sentència anterior s’extreu del principi d’inducció matemàtica i dels axiomes de Peano.

Aclucalls

§ 0 comments § permalink

Els cambrers desenvolupen una marcada pèrdua de visió perifèrica, talment com si duguessin aclucalls, com les bèsties de càrrega i, si no et situes davants dels seus nassos, esdevens perifèricament invisible.

La costum del ridícul

§ 0 comments § permalink

Com ha de funcionar una societat si quan es crea una nova llei, directriu o ordenança que no agrada el primer que es fa és ridiculitzar-la en lloc de discutir-la i refutar-la per via de la raó?

Absurditzar allò que no agrada, deixant de banda la necessària crítica constructiva, és un acte d’irresponsabilitat social. Una societat així és una societat que juga a la contra, reactiva i gens implicada en la construcció social.

Tothom

§ 0 comments § permalink

Visc en un temps en el que tothom és llicenciat en ciències econòmiques; tothom té un màster en macroeconomia; tothom sap cap calcular la gràfica d’equilibri de l’oferta i la demanda per un determinat producte i tothom es capaç de veure, a través d’un glop de guisqui, els equilibris, pilars i tendències que sustenten la societat moderna.

Perdoneu, em deixo el més important: tothom és entrenador de futbol. I aconseguim aquest nivell d’excel·lència llegint, només, la premsa del bar mentre fem el cafè.

… ergo sum. (i II)

§ 0 comments § permalink

Soc un instant. Un gerundi: essent. Una forma gens personal, afegitó a l’instant en que coexisteixo; un breu i senzill canvi estructural en la organització de la matèria, un caos dintre un cosmos dintre un caos en l’ésser, en el sent, d’alguna altra cosa.

I l’ordre canviarà en el mateix femtosegon astronòmic: un cosmos dintre un caos dintre un cosmos i el meu gerundi esdevindrà pretèrit perfet simple amb la mateixa lleugeresa que un pardal executa un saltiró perfecte (present, en aquest cas).

I se’m pronunciarà en forma passada: va ser… havia estat… tot oblidant que encara soc i que sempre seré; en altra forma, és clar.

Caos i Cosmos s’intercanvien els documents universals d’identitat –car, fan la mateixa cara, tots dos, vistos de lluny- i és en aquest punt, on l’home és home i no una altra cosa. És en aquest punt on tot comença i tot acaba.

I les formes verbals, què?

Quantitats i Qualitats

§ 0 comments § permalink

Quantes pàgines ha de tenir el llibre que t’ensenyi a ser tu mateix, si és que hom pot ser alguna cosa que ja no sigui? En tens prou amb un assaig breu? amb una resposta senzilla? o bé vols que qui t’aconselli hagi patit i treballat dur abans de d’aconsellar-te? Coneixes la vida privada d’aquell que t’ofereix el llibre de totes les respostes? Tapa dura o rústica?