en un dia, em deia ella que havia fet. I es preguntava si el seu marit no podia anar a comprar una barra de pa perquè, tot i que ella en guardava alguna en el congelador, preferia que el pa fos del dia.
Cap a un quart de nou del vespre d’avui, en penjar el mòbil després de trucar a casa seva, mentre el semàfor era vermell i després de demanar-li al seu marit que en comprés una de pagès -tallada en llesques-, em diu el que us he comentat en el paràgraf anterior. I és clar, per mi és natural que algú vagi a comprar el pa, però que tingui que justificar-li a un passatger haver demanat al seu marit que faci aquesta trivialitat, em semblava curiós, com a mínim.
Era taxista. Amable i simpàtica, però alguna cosa fallava. No em pregunteu què, que no ho sé.
I en el mateix barri, l?’altre matí vaig esgarrapar una conversa que anava més o menys així:
- Joder, tio, si no quieres que miren a tu chica, que no se vista como una buscona. Diu un tot satisfet, tot mirant al pobre ?afectat.
- Que no se depile el bigote!- afegeix l’?altre.
Falla, la cosa encara falla en alguna banda.
Badalona ?Sant Roc-
Salutacions
