Quatre Coses

Estic descobrint que soc gris i blanc, i negre i de colors ocres; amb coses tant senzilles com triar el look&feel (aspecte) de la meva web, sempre acabo arribant als mateixos patrons: grisos, negre i blancs (10%-90%) i algun color ocre.

I és que no se ser complicat, no m’agrada tenir massa colors, no cal tenir massa colors quan el que importa son les paraules que ofereixes –amb la humilitat corresponent- al lector despistat –o no tant despistat- que ve a parar aquí.

Sempre estic en construcció, sempre retocant colors i tipografies. Serà que no me he definit? I mentre escric això no puc evitar preguntar-me: per què hauria de definir-me (ara ja parlo en aspectes més generals) per què cal que ens definim o prenguem posicions respecte a les coses de la vida? No serà que els altres, aquells qui ens miren, se senten més segurs en veure’ns en alguna banda determinada de l’espectre d’opinions que no pas buscant el nostre “esser-en-el-mon”? M’atreveixo a creure que és ell, qui m’observa, el que prefereix que jo em defineixi. La veritat és que jo, fins ara, no he trobat cap necessitat de fer-ho. Avui soc d’aquí i demà d’allí, ara blanc i ara negre… potser és aquesta indefinició la que fa que em decanti pels colors més aviats neutres, aquells que s’escauen amb tot i en que les millores o els canvis mai no son traumàtics.

La imatge de la capcelera de pàgina no és meva, però m’agrada. No obstant això la canviaré per que no és meva; sé que em durà mesos trobar la definitiva, ara que, potser en triï una “per compromís”, una d’adequada i prou.

Quantes possibilitats dona l’estar buit, ser recipient. Quantes possibilitats dona ser el contingut (be water, my friend)! Ser l’un o l’altre depèn de qui som per on ens movem. En fi, prou de filosofia barata (de moment).

Salutacions i fins la propera.

Alex