Seguint amb el llibre enterior, us mostro un dels poemes, el que dona títol al llibre: Esmorzar Perfecte, per Ester Fenoll García.

ESMORZAR PERFECTE

Sóc tan petita
que puc seure a la vora
d’una tassa
de cafè amb llet.
Decideixo tirar-me dins
i sento que està tèbia,
més aviat freda.
Tinc un forat molt gran
enmig de la panxa;
suro amb forma de “Donut”.
Quan me n’adono estic relliscant
per la trajectòria d’una llàgrima
i sé que no tindré
un esmorzar perfecte.
Estic semi-destroçada
“enriquecida con calcio”.

Salutacions,