Ja va dir Nietzche que calia apartar de nosaltres el [mal gust de] voler coincidir amb molts, i acabava el seu discurs afirmant rotundament que lo que pot ser comú mai té massa valor individual.
També és cert que l’home tendeix als extrems, per tant, passem de el comú a l’anticomú, és a dir al marginal. Anomenar-ho d’aquesta manera: marginal, afegeix a l’extrem cert toc de indigència, per tant no dubtem en canviar el terme: marginal (de marge/extrem) a alternatiu.
Música alternativa, cinema alternatiu; la cosa alternativa defineix al nou humà acomodat, però amb certa pretensió ‘cool’ (i que no li costi massa feina arribar a la cool-esa).
Uns anys ençà, una nova manera de fer s’ha apropiat del terme “alternatiu” i és la que podria definir com “faig per que tinc diners per fer”, hi ha, doncs, pel·lícules de cinema ”alternatiu” amb actors i directors que es permeten el luxe (per que son “cool” i rics) de fer produccions sense gastar-s’hi un cèntim i sense cobrar; clar, fan cinema alternatiur (una altra manera de fer cinema) però aquest cinema no és gratuït per l’espectador, per que l’actor i el director hi guanyen molt, molt més que diners, hi guanyen l’admiració dels devoradors de coses alternatives i “cool”, hi guanyen reputació que els serveix per a les produccions “habituals”.
Lo alternatiu, en el moment en que entra en el circuit popular, (com a opció no dificultosa de tria) entra en el mercat, i guanya en popularitat fins que ho és tant que deixa de ser alternatiu i esdevé un producte de més.
Però que da bé dir que t’agrada el cinema alternatiu, oi?
Salutacions,
Deixa un comentari
Disculpa, heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.