Avui llegia la pregunta que fa una enquesta d’un periòdic: “Escoltes música en català?” i me he aturat a pensar-hi una estona.
Per edats, quin tipus de música s’escolta? Els més “veterans” conservaran els cantautors clàssic que tenim, els no tan veterans usen els cantautors de vegades, però comprem més rock català i els joves, què fan els joves? Doncs participar (o voler-ho fer) en programes com OT e idolatrar els nous cantants que apareixen com a bolets.
D’aquí a un parell de generacions, què farem? Què escoltarem? Deia que és un negoci per que cal invertir-hi; invertir no és vendre, sinó creure en una idea -projecte musical- i ficar-hi diners, empenta, ganes i esperança, potser així altres s’animin a fer el mateix i potser amb altres estils de música.
Si la oferta de productes és relativament petita, què passa amb els consumidors que no combreguen amb l’esperit del producte ofert? Evidentment en busquen un altre en un altre mercat: l’espanyol o l’estranger.
Salutacions,
Alex
