S’anomena d’aquesta manera a una tècnica informàtica (o en qualsevol altre tipus de comunicació) en el que per algun motiu s’introdueix un element entre l’emisor i el receptor de manera que tots dos comunicants creuen que estan parlant directament amb l’altre extrem del canal de comunicació.
Aquest element introduït simula ser l’altra banda del canal per les dues parts, així doncs, aquest tercer en discòrdia gaudeix de la confiança -per engany- de totes les parts involucrades en la comunicació.
Un requisit per ser un bon Man in the middle és que cap de les dues parts ha de saber de la nostra existència per que llavors no seriem altra cosa que un simple intermediari conegut i se’ns podria manipular per potenciar alguna de les dues bandes o, senzillament, els comunicants deixarien de tramentre informació sensible entre ells.