Quatre Coses

I de silencis. Ja no es tracta de si el Rei d’Espanya és o no un interlocutor vàlid en una conferència de la magnitud de la “XVII Cimera Iberoamericana” per que en el moment en que és convocat i els assistents accepten la seva presència, esdevé vàlid i autoritzat. Altrament, com a espanyol de a peu té tot el dret de defensar la seva pàtria i la manera en que els seus compatriotes trien els seus dirigents –amb més o menys fortuna.

I és una qüestió de paraules. Qualificar de feixista a algú, avui en dia, és molt més greu que fer-ho fa 75 any, avui en dia aquesta expressió duu una connotació afegida, una connotació criminal i assassina. La reacció dels dos representants de l’Estat Espanyol és, en el meu parer, totalment encertada i proporcionada. Acceptar que el que ha estat dirigent de l’estat sigui un “fatxa” és acceptar que la meitat de la societat espanyola és fatxa, assassina, xenòfoba, etc.

El llenguatge evoluciona, creix i s’impregna del context i la quotidianitat; la quotidianitat de l’expressió “fatxa!”, al llarg de la nostra història, ha estat una ben diferent a la que etimològicament (político-etimològicament) tenia en els moments inicials del seu us, per tant, qualificar a algú d’aquesta manera és insultar-lo, menysprear-lo i, com el cas d’Aznar, si aquest algú ha estat elegit lliurement, s’està menystenint també al poble que l’ha elegit. I, si us plau, no ho comparem amb altres “fatxes” de la història, per que el context sociopolític és ben diferent, radicalment diferent! Acceptaria un“consevador!” o potser “ultraconservador!”, però no un “feixista!”.

El fet més greu (greu, curiós, …) és que aquests termes hagin estat emprats en un acte públic, això converteix el discurs d’en Chavez en un discurs populista i polític, per que ell sabia de la repercussió del seu discurs tindria en els mitjans.

I és que aquest “incident” és només això, un incident causat per un excés de protagonisme, no crec adequat convertir-lo en excusa per construir a sobre d’ell tot un discurs polític. Es tracta, senzillament, d’un problema de males maneres o poc respecte al protocol –molt necessari per la comunicació intercultural.

Salutacions,