Una noia plorant al volant d’un cotxe, en una carretera mal senyalitzada. Mitjanit -o més. La pobra noia aparta –imprudentment- la vista del camí per ficar la radio. Segueix conduint.
Per segon cop torna a apartar la vista de la carretera per augmentar el volum de la música.
I segueix conduint.
De sobte, i prenent un gir inesperat –inesperadíssim- la radio mostra interferències que fan que, per tercer cop –i de manera igualment inesperada- la protagonista deixi d’atendre la conducció per sintonitzar millor l’aparell.
Un instant després, algú –un presumpte fantasma o aparegut (en altres pel·lícules és un animal)- passa per davant de l’automòbil causant l’accident de la pobra i desvalguda noia (que jo diria més aviat: estúpida).
(Doncs li està ben merescut, per no atendre la conducció)
El pitjor de tot és que a costa d’aquest monumental despropòsit inicial, hi hagi una hora i mitja de pel·lícula. La imprudent conductora hauria d’haver mort. Però no. És com quan la policia del cinema (la que apareix en les projeccions cinematogràfiques, vull dir) obté les proves de manera il·legal, invalidant el cas, etc. Doncs bé, aquesta pel·lícula, la de la noia conductora, hauria de ser invalidada. Clar, hauria d’haver mort en l’accident i com que es la "prota" doncs no hi ha… argument, posem per cas. Ara que, amb la "prota" viva, tampoc no en queda massa… però aquest és un altre tema.
En les pel·lícules, qui condueix despistat, parlant per telèfon, canviant d’emisora de radio, mirant mapes, etc., mai no acaba mort, com a molt surt de la carretera. En la vida real hom acostuma a morir, però això és trivial, una petita llicència que es pren la vida.
La segona “mateixa” escena en dos dies (de dos pel·lícules diferents, és clar).
Salutacions,
PS: d’on coi surten aquests guionistes?
Deixa un comentari
Disculpa, heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.