En un moment donat decideixo flexionar-me sobre mi mateix i mirar a veure què trobo. Aquests dies he estat treballant en projectes personals (D2·EDICIONS) i en un canvi de servidor per la meva web (Quatre Coses) per tal de millorar-ne el rendiment i la velocitat de navegació. Bé, tecnicismes. El curiós de tot plegat és que me he observat fent coses -en el cas del canvi de servidor web- que no tenen un profit directe ni cap utilitat per mi. Estaré fent art?
Què necessita una tecno-persona(1) per definir-se plenament? Si el tecno-jo pogués preguntar-se "què soc?", què es respondria? Així com la persona física es defineix segons el seu entorn i les persones que hi habiten (els auto-observadors(2) externs), una tecno-persona hauria de definir-se (construir-se), per exemple, segons el número de blogs que parlen d’ell, segons el posicionament en el google, l’aspecte de la seva web o que tingui un nom de domini "cool". Aquests darrers casos son la roba que vesteix al tecno-jo, el contingut de la web, els comentaris dels lectors, les aportacions als altres tecno-jo’s, son, realment, la tecno-persona.
L’altre dia veia una pel·lícula on una noia es passava hores buscant el vestit adequat per sortir de casa, sabates, color, bossa, etc, fins que al final se li va fer l’hora i sortí amb el que duia posat. Tinc un conegut de feina que fa el mateix amb la seva web personal, la canvia, la canvia, la canvia, però no per que no li agradi com queda, és, com diu ell, que no se sent "ben vestit" i, finalment, la deixa "tal qual" li ha quedat en darrer moment i va a fer altres coses, dies després torna a canviar-se de vestit.
Possiblement aquest tecno-jo no existeixi, però em resulta una eina útil per anomenar la projecció d’una persona en el mon de les tecnologies, més contretament (gairebé particularment) en el mont dels blogs/pàgines personals.
Fa anys només els escriptors tenien aquesta "tecno-personalitat" / "alter-ego" (salvant la diferència tecnològica, que no era altra cosa que la imatge que donaven o pretenien donar en els seus escrits en contraposició a com eren realment en la seva vida privada), però la impossibilitat de mantenir-se en l’anonimat el tecno-jo i el jo eren el mateix, potser el primer era més agoserat i atrevit que el segon i, de vegades, aques "ser-en-la-lletra" es projectava en el "ser-en-el-mon", però les diferències no eren insalvables. Avui, quan internet arriba arreu i l’anonimat està a l’ordre del dia, projectem allò que voldriem ser en el tecno-jo (que tampoc no queda a resguard de la decadència i la vulgaritat en maneres i estils) de tal forma que podem mantenir dues personalitats, la virtual, amb un caràcter més o menys ben definit, i la física.
Per acabar, bé, això mai no acaba, diré que jo no crec que aquesta projecció en el món "tecno" tingui res de negatiu, al contrari, ens construeix tan bé o malament com ho fa el jo físic en les relacions quotidianes.
Salutacions,
(1) Tecno-persona: (terme que m’acabo de inventar) Extensió o projecció de la persona física en el mon tecnològic.
(2) Auto-Observador Extern: persona [aduladora] entrenada per nosaltres mateixos i que ens ajuda d’alguna manera a ser el què som: "soc bo per que ell és més dolent que jo", "tinc bon gust per que ell té un gust pèssim", "em respecten per que vesteixo d’aquesta marca caríssima", etc.
[...] valiosíssima. Com deia en algun article anterior, això és una lluita per ser. Per definir-se i en aquest afany de ser i definir, la nova generació ha trobat en la tecnologia la [...]