No em refereixo a aquella que és sinònima de exclusió o d’aïllament, sinó de la que et permet aturar-te, siguis on siguis i, sense cap pressa, observar.
Vivim un temps de moviment, d’atrafegament, en una successió de moments que, Deu ens guardi d’interrompre’n algun! I així de malalts(1) hem sortit!
I ens aquesta velocitat ens creiem cegament els titulars de la premsa -i altres notícies o rumors- sense oposar-hi criteri i sense preguntar-nos el perquè. I, al final, som incapaços d’argumentar sobre les coses no escrites -no devorades- o que no hem vist en la televisió.
És el preu que paguem per la hiper-interactivitat. Sortir al carrer, comprar la premsa i, enlloc de tornar a casa, aturar-se a llegir-la en algun parc o cafè, llegir pausadament i, sense por, reflexionar sobre aquell article d’opinió que no ens acaba de convèncer, o sobre la carta que el lector indignat envia al director del diari. Té raó? No té raó? La majoria de lectors dona per fet que qualsevol carta que hom escrigui al director d’un periòdic ha de ser certa, vàlida i escrita amb raó, s’hi solidaritza; suposo que per allò de David contra Goliat.
El fer ha substituit al pensar.
Potser ens fa por arribar a casa massa tard i que ens preguntin: On has estat tanta estona? Per què, dir que ens hem aturat a llegir la premsa, no ho podem fer, és clar que no, o quehem anat a passejar; avui en dia, pensar, no està de moda. I és que no podem escapar-nos ni un instant sense tenir que justificar on hem anat.
Salutacions.
(1) Estrés, depressió, nerviosisme excessiu, insomni, etc.
Deixa un comentari
Disculpa, heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.