… és una cosa tan breu, que pot ser interpretada de moltes maneres, també és fàcilment criticable. D’altra banda me’ls estimo, els respiro. Trobo que és la manera més sincera i espontània de fer filosofia -i propagar-la.
Recordo quan estudiava aquesta assignatura a BUP i COU, sobretot a COU i la manera en que ho feia -ho fèiem. Si al principi estudiàvem als autors i les seves idees profundament, al final, abans dels exàmens de selectivitat, tots corríem buscant aquell manual, breu, que en poques pàgines ens mostrés la veritat d’aquell autor difícil. Aquests manuals -resums- prosperaven, n’hi havia per tot arreu! i avui en dia sembla que, per la gran majoria, no hi ha altra veritat que la ve ben empaquetada en no més cent vint-i-cinc pàgines de mida reduïda, enquadernada amb portada brillant i amb una fotografia que doni aparença d’antiguitat al contingut (amb l’aparença ja n’hi ha prou), serveix un retrat de Kant, posem per cas, a l’estil Warhol.
Estem en un temps de dinamisme exacerbat, d’excés de velocitat, de fet, crec que ja no sabem aturar-nos. No sabríem què fer amb el temps, i la inèrcia que ens mou -encara que no anem enlloc, tampoc no recordem d’on venim- no ens permet aprofundir en els assumptes importants de la vida. I no volem -diem que no volem [necessitem] quan en realitat no podem per que no sabem- aprofundir en experiències vitals importants, en tenim prou en que algú altre ho hagi fet i que ho hagi escrit en alguna banda. En basten els tres primers resultats del Google quan algun dubte ens distreu i d’aquests resultats, en tenim prou amb la primera pàgina que carrega el nostre navegador web. Ja no investiguem, ja no ens aturem: consumim tapes d’informació al buscador de la cantonada.
Aquí us presento un aforisme d’en Nietzsche:
Voler equivocar-se – Els envejosos d’olfacte fi intenten no conèixer totalment als seus rivals, d’aquesta manera poden sentir-se superiors a ells.
Salutacions.
Deixa un comentari
Disculpa, heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.