… és, pels tradicionalistes, el diable fet xarxa. En tot moviment que impulsa alguna cosa nova cap a la superfície de la quotidianitat (veieu com domino el vocabulari i la retòrica?) també n’enfonsa alguna de, fins aleshores, clàssica i establerta, cap a les profunditats de l’oblid -o d’un discret segon pla.

L’accés a la xarxa -a la informació- fa que aquells que no es saben adaptar, o que tenen el seu reialme exclusiu en lo que s’està enfonsant(1), prediquin mal del nouvingut tecnològic: que si Google només rasca la superfície de la informació i el coneixement, que si els llibres i les hores de biblioteca son la única manera d’aprendre, etc.

Resulta que el problema està en ensenyar a aprendre i a fer bon us de la informació -com sempre ha passat i sempre passarà-. A utilitzar-la i a necessitar-la. És, per tant, un problema dels educadors, que han d’ensenyar a l’alumat que Google no és un contenidor de informació i veritats absolutes, sinó que és l’index d’un gran llibre distribuït, però un index intel·ligent, que ens mostra un contingut -resultat de la recerca- segons la seva rellevància. Amb aquesta realitat: realitat Google, cal ensenyar a les noves generacions la manera d’aprofundir en el coneixement tot fent us de les eines que la tecnologia ens ofereix.

Abans he utilitzat el mot intel·ligent per referir-me al cercador Google, i ho he fet perquè els resultats que ens mostra son sensibles al context(2). Aquest és un altre cavall de batalla dels tradicionalistes: la rellevància dels resultats, creuen que és arbitrària, però aquesta possible línia d’argumentació quedaria desmuntada en aclarir que, google, no és un llibre, sinó un index, com deia abans. I una cosa important, no sempre tinguda en compte, és que la rellevància que un cercador dona als seus resultats no és uniforme, no afecta a tota la base de coneixements a la que té accés, sinó als més canviants i més trivials ? més quotidians- per tant, els resultats que parlin sobre la segona guerra mundial tindran sempre un valor de rellevància que variarà poc, perquè és un coneixement passat que no varia i no es veu tan afectat pels moviments de la xarxa. En canvi, però, la posició d’una determinada empresa en la llista de resultats d’una recerca sí que es veu afectada per la quotidianitat immediata, així doncs, avui tindrà un rànquing i demà, possiblement, un altre de ben diferent. Imagineu-vos-ho com un gran oceà: el coneixement establert, cert i contrastat, serien zones a l’interior profund d’aquest mar, lluny de la costa, estable, on només una gran tempesta (un gran i magnífic descobriment) pot afectar la seva calma, en canvi, les empreses, les cartelleres de cinema, les ofertes de determinat centre comercial, serien atoms d’informació localitzats vora la sorra de la platja: qualsevol esdeveniment, per lleu que sigui (algú tira una pedra a l’aigua) crea onades que distorsionen la posició que ocupava abans. Ara no em vingueu a dir que al mig del oceà també s’hi pot tirar una pedra, certament, però l’onatge de fons dissimularia la pedrada.

No se si el símil és l’ adequat, però ara mateix és el que tinc més a ma.

Fins la propera.

(1) Amb aquesta magnitud ho qualifiquen.

(2) Qui busca ha de saber con crear aquest ?context? al que és sensible el cercador, ex: no és el mateix buscar ?Sandwich? que ?Sandwich nobleza? o ? Sandwich conde?. Qui busca ha de tenir un mínim de cultura per que la recerca sigui efectiva. A banda de saber com buscar (símbols condicionals: ?? AND, OR, etc.)