En la tècnica de l’impressionisme el pintor obvia els detalls de la seva obra deixant que sigui l’espectador qui recreï l’escena retratada. Aquesta recreació necessita de les vivències de l’espectador: aquest ha de tenir referents per poder acabar de construir allò que l’autor li intueix.

Son aquestes caracteritzacions les que lliguen al visitant de la galeria d’art, a l’espectador, en la trama, fent que aquest “conegui” gairebé de primera ma, les caracteritzacions dels personatges.

Fixeu-vos en el canvi d’aspecte del Joker, arxienemic d’en Batman.

En el primer cas hi ha un personatge que s’ha ficat el vestit de feina, en aquest cas, d’antiheroi, de dolent de la pel·lícula, és a dir, que podríem dir que exerceix de dolent a temps parcial, traient-se el vestit de Joker quan arriba a casa per no malmetre la psicologia dels seus fills, si fos el cas que en tingués.

En el segon cas, en canvi, hi ha una persona, essencialment maligna, que no té cura del seu aspecte senzillament per que no li importa l’aspecte que pugui tenir. És una persona fosca, antiheroi per accident, però que descobreix que sap fer el paper.

La caracterització del primer personatge és completa, no hi ha lloc per que l’espectador acabi d’omplir els espais, les entre-línies: ja ens donen un antiheroi complet. El mal-pintat d’armilla verda, amb la camisa mal planxada, ens fa intuir -crear- una persona amb problemes, negra i turmentada, de sentiments viscerals i buits de remordiments. D’animal afamat que, acabat de saciar i que espera tornar a tenir gana, entretant, en aquests instants de calma, l’espectador l’observa i el crea.

Dibuixant personatges.

Salutacions.