El gust amarg del passat
retorna als llavis,
(sovint escull el vespre
per tornar).
Veig el meu reflex
en els trens que passen,
se m’emporten
i em tornen a deixar
enmig d’un silenci
entre paraules.
Ara plou,
i la pluja barreja
sentiments i raons.
T’espero amb l’esperança xopa,
tacada de blanc.
En una tarda de pluja, si la tranquilitat acompanya, la poesia és la millor lectura.
Salutacions.
Deixa un comentari
Disculpa, heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.