Està vist que qui pretengui ser un heroi no pot permetre’s el luxe d’haver comés algun error en el passat perquè s’arrisca a que l’apedreguin en descobrir-li alguna falta anterior.
Ara bé, tampoc no poc restar impassible, perquè si alguna càmera de televisió l’enregistra es convertirà en poc menys que un covard confés. Llavors ens hem de preguntar: com vol, la societat, que siguin els seus benefactors? Han de tenir la carrera universitària d’Heroisme i mai no haver comés cap delicte? Em pregunto si la heroïcitat no la determina l’acte en qüestió enlloc del passat de qui la duu a terme. Que potser no serveix de res el salvar una vida? (ni tant sols redimeix un pecat?) Em remeto a la meva pregunta anterior: com va la societat que siguin els seus herois?
Algú va dir, fa molts anys, una cosa semblant a: “qui sigui innocent, que tiri la primera pedra”.
Salutacions.
Deixa un comentari
Disculpa, heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.