Per anar a dormir per poder-me llevar d’hora demà.
Per dinar, per tal d’acabar la feina que tinc a mitges i poder fer la trucada pendent.
Per esmorzar, per poder agafar el tren de les 09’12h que em deixarà a l’hora per agafar el metro i arribar a la feina puntual.
Un cop fet tot lo humanament possible per treballar i dormir, on estic jo? Què en queda de mi?
Em veig a estones: em veig passar assegut al vagó del tren mirant al cel. Em veig a l’hora de dinar, mirant a no sé on: mirar perdut. Em veig quan torno o quan vaig.
Soc quan no faig res. I alguns encara s’atreveixen a dir que què faig, que no faig res.
I la veritat és que em trobo a faltar.
Salut!
Deixa un comentari
Disculpa, heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.