Mesurem la perfecció –i el valor- d’una cosa pel treball que ens ha costat aconseguir-la. I de vegades som nosaltres mateixos els que inventem valors poc assolibles fent mans i mànigues, després, per intentar arribar a ells; quan ho hem aconseguit pugem dalt del podi i alcem els braços: mireu que bo que soc que he aconseguit aquesta o aquella cosa difícil –que jo mateix he inventat. Si no ens fan “bons” ens ho fem nosaltres mateixos.
Pintar d’una manera poc natural i escriure prosa i vers amb infinitat de regles i mètriques artificials son exemples d’aquesta manera de fer. Sembla que el vocabulari simple i senzill i la pinzellada fàcil i neta no ens fan prou bons a la vista del “poble”.
Deixa un comentari
Disculpa, heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.