Quan una paraula pren vida pròpia, cal oblidar-la, desterrar-la del nostre vocabulari, perquè mai més no tornarà a descriure la realitat de manera fidel i verdadera.
Una paraula massa viva és aquella que no s’ajusta a la realitat però que l’hem vist utilitzar tants cops que, encara que no s’ajusta a allò que descriu, el pes específic que se li ha atorgat paga el seu us incorrecte perquè ens sembla que dona força al discurs.
Democràcia, amistat, llibertat, amor, harmonia, etc. Mana la ignorància de qui les pronuncia que, vist el moment de fer-se notar o buscant afiançar alguna cosa, les profana un altre cop. Perquè les paraules també vesteixen.
Deixa un comentari
Disculpa, heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.