Cal respectar la vida humana, és una obligació moral. Cal respectar els nostres grans, els pares i aquells que ens ajuden a evolucionar transmetent-nos experiències i coneixements. Però d’un superior imposat per les circumstàncies, per exemple, pot ficar-se en dubte, fins i tot, la recta moral de la seva mare, sense que això sigui motiu d’acomiadament.

Perquè el respecte no és actitud obligada i d’aparició automàtica en signar un contracte laboral, el respecte es guanya.

… a propòsit d’una sentència que declara nul l’acomiadament d’un treballador que fou acomiadat per tractar de “fill de puta” al seu superior. I a propòsit de la carta d’una lectora a “El País” preguntant-se on anirem a parar si es menysté el respecte d’aquesta manera. Aquesta lectora dona per fet que amb aquesta sentència, que no és la primera en aquest sentit, s’obre la porta a la insubordinació escolar envers el professorat i a la destrucció de les figures autoritàries dels pares, mestres o altre personal amb certa autoritat.

El respecte s’ensenya i s’apren, però no s’imposa. Allò que s’imposa no és respecte; serà qualsevol altra cosa, però no respecte.