El teu mon es redueix a casa teva. Al control sobre els teus coneguts i aquells amb qui et relaciones i qualsevol tonteria, qualsevol cosa fútil i insignificant en el temps, t’altera. Recuperes el control fent sentir culpable al veí, a l’amic, al conegut, amb paraules que, en altre temps, et van fer sentir culpable a tu. I et delates més del que et penses perquè només sabem fer mal amb allò que ens ha fet mal –coneixem la seva efectivitat!- i així mostrem les nostres ferides en brandar les paraules, revelant el nostre passat.
Estàs disposat a perdre’t en aquesta lluita? Si és així, endavant, si no, retira’t abans que l’enemic que t’acabes de crear –i que encara no et coneix- et conegui massa.
I es actitud de perdedor el buscar la victòria lluny del camp de batalla, a l’esquena de l’enemic; d’altra banda, per molt mal que parlis d’ell, si no en rep les conseqüències, si no coneix ni veu la teva bel·ligerància, estàs perdent el temps i de veritat vols perdre l’únic temps de vida que la natura t’ha donat en fer mal nom d’algú que ja t’ha oblidat?