La confessió és un acte alliberador degut a l’elevat preu que paguem en confessar: donar la cara pels nostres actes i patir la vergonya i humiliació que sentim en fer-ho, però, quin és el guany o la recompensa per humiliar-se i passar vergonya? La resposta és fàcil: restablir la confiança en nosaltres d’aquell que ens atorga el seu perdó. Però potser no sigui un acte totalment sincer, i és que de vegades ens convé subornar a l’altre amb el nostre acte de contrició.
Potser no seria del tot equivocat creure que l’espècie política és més de la darrera opció que de la primera: subornar l’ofès amb la pròpia humiliació, costosa en imatge i, potser, sincera, però sempre per conveniència. En canvi, l’home del carrer, el privat, allunyat de la cosa pública, creu actuar per honor o per altres valors que suposa elevats, però acaba buscant el mateix, un restabliment de l’status quo.