Per recordar que fa una trentena d’anys que estic morint. Que en tinc, en potència, una trentena més per viure però que cada dia que passa he mort una mica més.
Temps per ser feliç, temps per treballar, temps per mi, temps per tu. Temps per, per no res, per aturar-me i mirar què tinc i decidir què em sobra i amb què em quedo. Temps per començar un nou viatge i dir adéu a aquells amb que m’he creuat en algun moment; adéus més o menys costosos, en temps, temps per romandre i veure passar el temps per la finestra del tren, imatge romàntica del pas del…
Recordem a qui ens fa mal, a qui ens insulta, a qui ens esclavitza, però no recordem a qui ens cedeix el seu temps, a qui decideix estar amb nosaltres, perquè sí.
I així valorem a les persones per lo que aconseguim d’elles, no pas pel temps de vida que ens cedeixen.
I aquest no és un concepte buit: és essencial.