Crear ens fa únics, diu l’anunci que es veu en alguns carreres de Barcelona. I la mort ens converteix, per sempre més, en un record que s’oblida constantment, en un ser-ignorat etern, en un no ningú que en algun instant esdevé record fugaç i s’oblida en el mateix moment de ser recordat. I res ni ningú no s’atura per lamentar la pèrdua d’aquell que ja no és.
La ciutat, ignora. La gran ciutat és un organisme viu capaç d’obviar la mort d’un ciutadà, d’una cel·lula que serà reemplaçada instantàniament en el temps-ciutat.