L’espècie humana és la única en la que un sol individu, per garantir seva la pròpia supervivència, sacrificaria la de la resta de congèneres.
Només l’altruisme es capaç d’equilibrar la balança, però sembla que en els darrers anys té més empenta la força destructiva que la reparadora -perquè no hi ha força constructiva o creadora.
Un apunt: l’extinció global, lenta, però ja sense aturador, no s’executa de manera directament violenta, en la majoria d’ocasions es tracta d’un no-fer (apatia envers allò que no és el propi individu), mentre que en altres és el descontrol en la energia aplicada per sobreviure (sobreexplotació de recursos naturals). No serà la violència allò que acabi amb l’home, serà la inacció, les paraules i la competitivitat naturalment no justificada (innecessària).
Ad infinitum, amb o sense tu –o jo!- perquè nosaltres som irrellevants per l’univers i creiem, erròniament, que l’univers també és irrellevant per nosaltres.
§ 3 Responses to Ad infinitum"
Deixa un comentari
Disculpa, heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
sovint ho temo això: la inactivitat, l’apatia com a arma mortal
Doncs sí, però això, la apatia i la inactivitat, estan molt lligats a la quotidianitat i a la manera en que hem fornit la societat moderna. No tenim temps perquè estem cansats de fer coses que, ves a saber si tenen algun valor. I què podem fer quan no hi ha ganes de fer res? doncs patir d’apatia crònica pensant que algú altre farà allò que ens correspon a tots.
Apa,
salutacions
[...] Hem oblidat que només som uns simples llogaters del planeta. Creiem, erròniament, que és nostre i que podem fer amb ell allò que vulguem. Aquest error ens durà a l’extermini a l’autogenocidi. [...]