I això, et serveix d’alguna cosa? referint-se, per exemple, a algun dels nostres coneixements adquirits -coneixements poc necessàris per anar fent- o alguna activitat que realitzem i que no cau en lo que hom pot entendre per activitat típica o quotidiana. Plantejar aquesta pregunta és atacar l’essència de la mateixa naturalesa, per que, de què serveix estar-nos tafanejant pel mon durant tota una vida, per acabar sota terra al final dels nostres dies? Vull dir que cap cosa hi ha amb tant poc sentit com la mateixa vida, i potser el cas sigui pitjor, perquè no podem el·ludir-la: hem d’arribar fins al final.
Si aquesta darrera qüestió, la de la vida, no té una resposta que agradi a tots -principalment per que no deu tenir cap resposta- per què cal donar resposta a la primera, la de per què fem el que fem, que és força menys transcendent?
Jo soc informàtic de carrera: m’hi dedico activament i em permet subsistir, però què passa si m’agrada l’egiptologia o la història de l’antiga Roma? Llavors algú et pregunta: tu no ets l’informàtic típic, oi? Doncs no, sembla que no ho soc, i no és que jo sigui atípic, és que m’agrada l’egiptologia i veure com plou mentre escric poesia -o aprofundir en l’etologia dels "Cryptomphalus Aspersus" conegut en l’intimitat per "Caragol Bover".
Diria que ja tenim prou limitacions com per tenir que anar imposant-nos les que ens suggereixen altres amb preguntes com: i això, de què et serveix?
Salutacions.
Deixa un comentari
Disculpa, heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.