Si el teu futur està escrit en néixer, per què el vols conèixer? no t’adones que en preguntar per ell, també estaràs seguint la teva predestinació? Així doncs, la teva llibertat i la teva vida, son una il·lusió?
En canvi, si el futur no està predeterminat, per què el vols conèixer? què vols saber, si no hi ha res a dir? Què vols que et digui aquell que creu que el pot llegir?
No te n’adones que estàs demanant ajuda? I doncs, per què no ho fas directament? No hi ha res dolent en això. O prefereixes creure que el teu futur t’és imposat i així poder-te compadir de tu mateix -i gaudir de la compassió dels altres- per la càrrega que t’ha estat imposada? 
Respon-te a la pregunta: Vols conèixer el teu futur o vols que et diguin què has de fer perquè tens por a viure?

Ah! Les tendències. No et fixis en les tendències que predestinen certs moviments, actuacions o impulsos. En el moment en que ets conscient que hi son, deixen d’actuar en tu i ja no tens excusa per amagar-te darrera de la predestinació.