Revisant la llibertat.

§ 0 comments § permalink

Part de la essència de la llibertat és no obrar, o fer-ho en contra, de la manera que ens han ensenyat que és la correcta, per tant, a ulls del grup, la llibertat pot no ser sempre desitjable. Part de la essència de la llibertat és determinar si el bé és tal o si cal obrar-hi en contra. La essència absoluta de la llibertat és l’individu i els seus principis; les condicions de llibertat establerts pel grup menytenen l’individu i en limiten l’ús de la seva intel·ligència. Només hi ha un temps de vida: tria.

Dualitat.

§ 0 comments § permalink

El bé i el mal recompensen de la mateixa manera, amb la salvetat, però, que el mal mostra un orgull i una franquesa envejables en assolir l’èxit que el bé és incapaç de gestionar sense una cadena de sacrificis per compensar i amagar la satisfacció d’assolir-lo; tot i això, el bé es vesteix de gala i esquiva l’anonimat, esdevenint part contraria.

Menys Jo. Més tu.

§ 0 comments § permalink

No mostris seguretat en el que facis, no mostris seguretat en el que diguis, no mostris seguretat en tu mateix, perquè si ho fas seràs tractat d’arrogant, orgullós i prepotent. O sí, fes-ho, depèn de l’estima que tinguis a la teva llibertat i a tu mateix; ja coneixes el preu.

New Age Philosophy

§ 0 comments § permalink

-On estudies? -Estudio filosofia a Facebook, compartint lo que altres han pensat. – Sí? i què has aprés? -Tu calla!

Imbecil·litat.

§ 0 comments § permalink

 Quan hom llegeix una frase sentenciosa, un aforismes o un d’aquells escrits que no entén a la primera però que sona bé, sent un orgasme mental que el duu a acceptar acríticament allò que ha llegit, obviant estupideses i descontextualitzacions. Un orgasme és un orgasme, oi?

Tolerància & Intel·ligència.

§ 0 comments § permalink

No pots ignorar a qui pensa de manera diferent a com ho fas tu, en tot cas, pots fer-ho d’aquells que pensen com tu, perquè ni aporten res nou ni suposen un risc pel teu sistema ideològic, però no cometis l’error d’ignorar o menystenir a qui discrepa de la teva opinió.

… ergo sum. (i II)

§ 0 comments § permalink

Soc un instant. Un gerundi: essent. Una forma gens personal, afegitó a l’instant en que coexisteixo; un breu i senzill canvi estructural en la organització de la matèria, un caos dintre un cosmos dintre un caos en l’ésser, en el sent, d’alguna altra cosa.

I l’ordre canviarà en el mateix femtosegon astronòmic: un cosmos dintre un caos dintre un cosmos i el meu gerundi esdevindrà pretèrit perfet simple amb la mateixa lleugeresa que un pardal executa un saltiró perfecte (present, en aquest cas).

I se’m pronunciarà en forma passada: va ser… havia estat… tot oblidant que encara soc i que sempre seré; en altra forma, és clar.

Caos i Cosmos s’intercanvien els documents universals d’identitat –car, fan la mateixa cara, tots dos, vistos de lluny- i és en aquest punt, on l’home és home i no una altra cosa. És en aquest punt on tot comença i tot acaba.

I les formes verbals, què?

Quantitats i Qualitats

§ 0 comments § permalink

Quantes pàgines ha de tenir el llibre que t’ensenyi a ser tu mateix, si és que hom pot ser alguna cosa que ja no sigui? En tens prou amb un assaig breu? amb una resposta senzilla? o bé vols que qui t’aconselli hagi patit i treballat dur abans de d’aconsellar-te? Coneixes la vida privada d’aquell que t’ofereix el llibre de totes les respostes? Tapa dura o rústica?

Castigant a Deu.

§ 0 comments § permalink

Dius: “Després de veure la injustícia i el dolor del mon, he deixat de creure en Deu!” –I tu creus que això, a un Deu que permet la injustícia i el dolor en el mon, li importa gaire?

Exclusiu!

§ 0 comments § permalink

… a tu no t’agrada fer allò que fa la majoria, però, per què mires què fa la majoria? –Perquè seran la meva audiència quan vegin que soc diferent. Perquè necessito ser observat, perquè sense ells, no soc… i faig el que fa tothom.

Where Am I?

You are currently browsing the Màxima Filosofia category at .