Tecnologia i aprenentatge (II) -l’escola-

§ 0 comments § permalink

L’altre dia llegia en un blog educatiu (d’un mestre d’ESO, crec) algunes objeccions sobre la utilitat d’un curs de WordPress. WordPress, si no ho sabíeu, és el programa que et permet tenir un blog, per exemple, això que esteu llegint, el menu de la dreta, les capçaleres dels articles, estan fets amb WordPress. És, resumint, una eina que ens permet comunicar i difondre continguts.

» Read the rest of this entry «

Tecnologia i aprenentatge (I)

§ 0 comments § permalink

Avui tinc una parell -per començar- d’articles sobre tecnologia i aprenentatge. El primer, aquest, és relativament breu i parlarà sobre el GIMP. GIMP és un programa molt potent de tractament d’imatges i molt en aquest moment, vol dir massa per l’usuari no tècnic.

Continueu llegint, que és interessant -crec.

» Read the rest of this entry «

Redescobrint les fonts.

§ 0 comments § permalink

Quines possibilitats ens ofereixen les fonts tipogràfiques a l’hora de construir una imatge corporativa? Jo crec que és essencial triar la correcta, per que en certa manera ens limitarà (o bé en serà la llavor sobre la que creixerà) la imatge que estem creant.

Això és, és clar, a banda de lo que el client vulgui reflectir en el logotip, papereria, etc.

He fet una petita prova amb la font “Bauhaus” redissenyant el logotip d’aquesta web: 4coses. La bauhaus és una font que “taca” molt, és a dir, molt densa i en proporció fons/forma, la forma de la lletra “omple” molt més el “paper” que qualsevol altra font, això la fa especial per “contenir” informació en el seu interior.

BAUHAUS

 

És clar que el problema que apareix ara és que tota la informació que hi afegim el voltant, quan ho reduïm per ficar-ho a la web, o en papereria, queda molt petit i poc definit. Això passa, per exemple, en el primer logotip, el negre, el 4coses.com no queda molt ben definit. Solucionem aquest problema afegint la informació en una altra banda però sense “destrossar” massa el “4”.

cabecera2_01

Què us evoca un logotip d’aquesta mena? evidentment us evocarà experiències/logotips  ja vistos o viscuts, per tant, és un esquema que ja neix contaminat, de fet, mentre anava construint aquests “4coses” recordava els colors i les formes en alguna altra banda, fins que vaig caure en el de CADENA 100, que també utilitza les fonts BAUHAUS, bé, una simulació d’aquestes fonts.

Queda clar que, en aquest cas, la mateixa tipografia (més algun adorn) ja és el propi logotip. En fi, suposo que el truc està en crear en lloc de copiar esquemes, el problema és que segurament només hi ha un nombre finit de “idees” vàlides -acceptables- i cada cop en veiem més de capturades i convertides en logotip amb lo que se’ns redueix la possibilitat de fer alguna cosa diferent.

Els logotips de “4coses” estan fets amb Adobe Illustrator.

Salutacions.

El Pensador de Rodin…

§ 0 comments § permalink

450px-Auguste_Rodin_-_Grubleren_2005-03 o en “Dante Pensant” (1880). La primera fotografia està feta en bronze i, com deia, es va acabar de fer al 1880. Per a més informació podeu consultar-ho a internet (Wikipedia, per exemple). En aquest cas no us vull parlar de el significat d’aquesta escultura, sinó la tecnologia que la va fer possible.

pensador La primera (la de la dreta)  està feta en bronze, la segona, en resina i amb laser. La primera és massissa, la segon és líquida, tret de la superfície de la escultura que, gràcies al laser, es manté sòlida. Ah! les dimenssions de la micro-escultura són… les d’un parell de glóbuls vermells.

Tecnologia: sense paraules.

Salutacions,

Esmorzar Perfecte

§ 0 comments § permalink

Seguint amb el llibre enterior, us mostro un dels poemes, el que dona títol al llibre: Esmorzar Perfecte, per Ester Fenoll García.


ESMORZAR PERFECTE

Sóc tan petita
que puc seure a la vora
d’una tassa
de cafè amb llet.
Decideixo tirar-me dins
i sento que està tèbia,
més aviat freda.
Tinc un forat molt gran
enmig de la panxa;
suro amb forma de “Donut”.
Quan me n’adono estic relliscant
per la trajectòria d’una llàgrima
i sé que no tindré
un esmorzar perfecte.
Estic semi-destroçada
“enriquecida con calcio”.

Salutacions,

Novetats Editorials

§ 0 comments § permalink

libre-7 Em plau comunicar-vos que D2·EDICIONS, la nostra editorial, està a punt de treure a la venda el llibre de la poetessa andorrana Ester Fenoll García titulat “Esmorzar Perfecte“.

Anteriorment us parlava sobre llibres i poesia i del repta que suposa per l’editor treballar en un projecte tan engrescador com arriscat, també us explicava què és ser editor i les seves implicacions. Avui, amb l’aparició d’aquest llibre, toto queda lligat d’una manera fantàstica, molt millor de lo que hi havia previst inicialment. Però bé, tornem a les coses importants. 

Es tracta d’un poemari d’unes 75 pàgines on cada una d’elles és millor que la anterior. Això no vol dir que les darreres assoleixin el màxim, ja m’enteneu, era una manera de dir que tots els poemes son impresionants. I son impresionants no per la seva longitud ni per la complexitat que acostuma a acompanyar a aquest gènere literari, sinó per que trenca. Què trenca? Trenca allò que un lector de poesia espera trobar en un poema, trenca esquemes i, com diu la Teresa Colom, que ha fet el pròleg del llibre, dona una volta més a la clau de la poesia, transformant la lectura, molts cops avorrida, en aquest gènere,  en imatges i sensacions molt visuals.

Cada peça és una sorpresa i us recomano que feu un cop d’ull a la web de la autora, on s’hi mostren alguns poemes del llibre.

He de dir-vos que aquesta edició és la segona, la primera va anar a càrrec de la fundació “la Caixa” (CaixaBank a Andorra) en ser guanyadora, aquesta obra, de la 28ena edició del premi Grandalla de Poesia en el 2005 (Andorra).  

Com a editor d’aquesta obra no puc deixar de recomanar-vos-la, com a lector tampoc puc deixar de fer-ho. A partir de mitjans de Juliol podreu trobar aquest llibre a les llibreries habituals i, si no hi és, demaneu que us el busquin adreçant al llibreter a la web de la editorial o bé a: comandes@e-d2.com. També podeu reservar vosaltres mateixos un exemplar en aquesta mateixa adreça de correu o bé trucant al 622.20.99.39.

Espero que us agradi la lectura.

Salutacions,

Què és ser editor?

§ 0 comments § permalink

… em preguntava un company de feina aquest matí. Bé, exactament, exactament, no tinc la feina tan apamada com per poder respondre al seu “exactament”?, però sí que tinc una aproximació que jo crec que és prou bona i, per mi, serveix.

windowslivewriterqussereditor-5619logotip-d25.jpgSer editor és jugar-se-la, és confiar en un autor, en creure en el teu sentit comú i el teu gust per la lectura, el teu gust i el de la gent que treballa amb tu (en aquest cas, la Montse, la meva sòcia). Aquesta és la part romàntica de l’assumpte: creure, confiar, esperar que… però hi ha una altra part nogensmenys important: la econòmica.

 L’editor és aquella persona que fica els diners per tal que el llibre surti al carrer i “per què fica els diners”? seria la següent pregunta, doncs pels motius que he dit abans, per que creu en l’autor, de fet, és una creença particular: creu que amb la publicació de l’obra, l’autor li farà guanyar diners. No ens enganyem, hi ha la part romàntica i cultural, però també la econòmica, per que el pobre editor també ha de viure.

Fins ara he parla de “editor”? no he esmentat en cap moment les grans editorials. Aquestes accepten més risc i, per tant, la vessant romàntica queda reduïda a la mínima expressió –fundacional del negoci- De moment, nosaltres, la Montse i jo, som editors, en plural per que som dos, però “editor”? per que la vessant romàntica de l’assumpte, pesa molt més que la econòmica.

Però anem al gra, la feina, feina, que fem comença quan ens arriba el correu electrònic de l’autor amb la seva obra i ens demana si li publicariem.

Quan un original arriba a les nostres mans comença un procés interessant:

a) Rebem l’obra

b) Fem un cop d’ull a tot plegat, i un parell de lectures ràpides, buscant aquelles coses que atrapen al lector i aquelles que el perden.

c) Fem una correcció ortotipogràfica i pneumàtica (bé, una correcció general i a fons) del manuscrit i el retornem a l’autor per tal que aquest ens confirmi que no ha perdut un bri d’essència en la correcció.

d) L’autor ens el retorna.

e) Es planifica un disseny per la portada i pel contingut, que dependrà de molts factors: a qui va dirigida la obra, del pressupost amb que compti l’editor, dels gustos de l’autor i de si hi ha alguna campanya publicitària relacionada. Quan tots ens fiquem d’acord en la part estètica, entra en joc la impremta.

f) Enviem l’obra a impremta (bé, el procés no és tant senzill com enviar el document a impremta, però ja ens va bé dir-ho així)

g) Un parell de setmanes després, s’inicia la distribució i venda.

Fins ara parlàvem dels editors, de nosaltres i la nostra mania de menjar cada dia (de sobreviure) però toca parlar de l’autor, ell/a també ha de sobreviure. En els fites que he esmentat abans me he deixat –expressament- la que parlaria de la retribució econòmica del sofert autor. Penseu que el PVP d’un llibre s’ha de repartir entre molta gent: x% per la llibreria, y% pel distribuïdor, z% per cobrir despeses de impremta i la resta, a repartir entre autor i editor.

Avui en dia, per un autor novell o fins i tot per aquells més o menys coneguts, és poc menys que un somni el poder viure de la literatura i de lo que ell escriu.

I mireu, en la mesura de lo possible, i deixant de banda la modèstia, nosaltres ens hem proposat treballar per l’autor, per obrir-li portes. Treballar per l’autor és treballar per la llengua i la cultura del nostre país, és fer-lo créixer, dinamitzar-lo.

Ara, i ja que he xerrat tant, si teniu alguna cosa escrita i voleu saber si us la editaríem… per que no ens ho pregunteu? Ah! Una recomanació: abans d’enviar qualsevol material a ningú, passeu pel registre de la propietat intel•lectual (que està a Barcelona) i registreu la vostra obra.

Apa, he dit

Esborranys

§ 0 comments § permalink

Crec que obriré una nova secció anomenada “Esborranys”, allí hi guardaré aquells texts que he començat i que tinc intenció d’acabar, però que de moment no he tingut temps o bé estic contrastant informació i buscant noves fonts. Un cop tingui la cosa llesta, passaré el text al lloc que li correspongui.

Us prego, si us plau, que si ho creieu convenient hi feu algun comentari, tant si hi creieu que hi esteu a favor com si hi esteu en contra o bé, poder indicar-me com seguir el discurs o on trobar informació relacionada.

La pretensió de tot plegat és aprendre, contrastar, dialogar i, en definitiva, enriquir-nos.

Salutacions,

Alex

Sobre llibres (Poesia)

§ 0 comments § permalink

Aquest és un lloc personal, meu, de l’Alex, però em resulta inevitable reflectir-hi les meves circumstàncies, perquè van amb mi, això vol dir que també hi ha entrades de feina, projectes, il·lusions i alguna altra “anada d’olla” (soc humà, ho sento, ningú no és perfecte).

Ara toca una entrada que no sé ben bé si és de feina o és una il·lusió. Us vull parlar d’un llibre que estem editant i que si tot va bé sortirà a la venda a finals de Juny, es tracta d’un llibre de poesia del que us parlaré més endavant; ahir, mentre negociava amb alguna llibreria la distribució d’aquesta obra que preparem, vaig adonar-me’n de la situació en que es troben els llibreters quan un editor els ofereix (els ven) poesia, i és que un llibreter no viu de la poesia perquè aquest no és un gènere literari que triomfi gaire, tret que es tracti d’un autor/poeta força conegut d’aquells que el seu nom ja ha esdevingut producte comercial.

La cosa els resulta més dura quan notes que el llibreter coneix l’autor i finalment es convenç, per què quan l’autor és bo, quan demostra que no calen dots de comercial per vendre el llibre, el llibreter vol formar part de l’obra -l’editor també ho vol- i tot plegat funciona.

I els editors? la cosa tampoc no és gens fàcil, estem en constant contradicció amb nosaltres mateixos: l’obra és bona, però aquest tipus de literatura no té sortida, i doncs, què fer? tancar la porta a l’autor o bé arriscar-se i tirar endavant el projecte sabent que econòmicament no és viable?

Nosaltres -la Montse, la meva sòcia, i jo- ho tenim clar: l’autor i la seva obra. No hi ha més. Com a consumidor de literatura us dic ja no queda massa per innovar, moltes històries -la majoria- ja han estat contades i cada cop resulta més difícil retenir al lector amb una bona obra. La poesia, però, és un d’aquells gèneres que no surt amb la pretensió d’agradar al lector, senzillament, hi és, son retrats de moments, d’estats d’ànim, d’una gran necessitat de comunicar i cada poeta ho fa a la seva manera.

Suposo que el moment social -aillament individual- fa que no ens interessi què senten els altres: jo, jo i només jo.

Aquest text podria ser una mena de declaració de intencions -ara que el rellegeixo- però només son unes breus reflexions. En poesia hi ha molt per descobrir i no entenc per què ens tanquem les portes dient: bah! poesia! quan encara no sabem què trobarem en obrir el llibre.

Sobre el llibre que us deia abans, bé, us en parlo després, no marxeu gaire lluny, si us plau.

Alex

Qu

§ 0 comments § permalink

Estic descobrint que soc gris i blanc, i negre i de colors ocres; amb coses tant senzilles com triar el look&feel (aspecte) de la meva web, sempre acabo arribant als mateixos patrons: grisos, negre i blancs (10%-90%) i algun color ocre.

I és que no se ser complicat, no m’agrada tenir massa colors, no cal tenir massa colors quan el que importa son les paraules que ofereixes –amb la humilitat corresponent- al lector despistat –o no tant despistat- que ve a parar aquí.

Sempre estic en construcció, sempre retocant colors i tipografies. Serà que no me he definit? I mentre escric això no puc evitar preguntar-me: per què hauria de definir-me (ara ja parlo en aspectes més generals) per què cal que ens definim o prenguem posicions respecte a les coses de la vida? No serà que els altres, aquells qui ens miren, se senten més segurs en veure’ns en alguna banda determinada de l’espectre d’opinions que no pas buscant el nostre “esser-en-el-mon”? M’atreveixo a creure que és ell, qui m’observa, el que prefereix que jo em defineixi. La veritat és que jo, fins ara, no he trobat cap necessitat de fer-ho. Avui soc d’aquí i demà d’allí, ara blanc i ara negre… potser és aquesta indefinició la que fa que em decanti pels colors més aviats neutres, aquells que s’escauen amb tot i en que les millores o els canvis mai no son traumàtics.

La imatge de la capcelera de pàgina no és meva, però m’agrada. No obstant això la canviaré per que no és meva; sé que em durà mesos trobar la definitiva, ara que, potser en triï una “per compromís”, una d’adequada i prou.

Quantes possibilitats dona l’estar buit, ser recipient. Quantes possibilitats dona ser el contingut (be water, my friend)! Ser l’un o l’altre depèn de qui som per on ens movem. En fi, prou de filosofia barata (de moment).

Salutacions i fins la propera.

Alex

 

Where am I?

You are currently viewing the archives for juny, 2007 at .