Llegir

§ 2 comments § permalink

Què podem llegir? o bé, què hauríem de llegir per ser considerats “persona que llegeix”? En agafar el metro o qualsevol tren en hora punta, sobretot la primera del matí, hom hi troba molta gent amb periòdics d’aquests de franc i altres, els menys afortunats, àvids d’endur-se alguna cosa als ulls, remenen i busquen, es mouen de vagó en vagó com aquell depredador de la sabana africana que busca l’esmorzar. No puc evitar preguntar-me què mou a aquesta gent a llegir:

  • La necessitat de saber què passa?
  • La necessitat de tenir tema de conversa per l’hora del cafè i poder demostrar als companys d’oficina que estem “actualitzats”?
  • La necessitat d’aïllar-se -més- de la resta de desgraciats (per la poca gràcia que hom mostra quan va en transport públic)

La veritat és que els que vesteixen un bon llibre son minoria. Sembla que el lector d’avui busca alguna cosa ràpida, sense compromís i si és de franc, millor. Algú ha parlat de prostitució literària? » Read the rest of this entry «

Quatre Coses…

§ 0 comments § permalink

… sobre quatre coses sense massa importància.

Deu fer un parell d’anys -gairebé tres- que vaig obrir aquesta parada. Inicialment aquesta pàgina no tenia cap mena de interés -per mi tampoc- només era una afició, una curiositat per veure la reacció de la gent i per no avorrir-me; bé, ara no toca ser mentider, també escrivia per aquella vanitat sana que tots tenim -sí, tots!- però amb el temps, vaig anar decidint o permetent que la meva vida professional es veiés reflectida en aquest lloc per que, vulgui o no, avui en dia qualsevol cosa que facis en la xarxa té certa repercussió en la vida privada o professional, per exemple, en acudir a una entrevista de treball l’entrevistador sempre pot buscar al Google el nostre nom i veure què som. Ves a saber si els resultats del Google son més encertats, exactes i efectius que un test psicotècnic.

Sigui com sigui, here i am. La veritat és que no em preocupa. » Read the rest of this entry «

Man In The Middle

§ 0 comments § permalink

S’anomena d’aquesta manera a una tècnica informàtica (o en qualsevol altre tipus de comunicació) en el que per algun motiu s’introdueix un element entre l’emisor i el receptor de manera que tots dos comunicants creuen que estan parlant directament amb l’altre extrem del canal de comunicació.

Aquest element “introduït” simula ser l’altra banda del canal per les dues parts, així doncs, aquest “tercer en discòrdia” gaudeix de la confiança -per engany- de totes les parts involucrades en la comunicació.

Un requisit per ser un bon “Man in the middle” és que cap de les dues parts ha de saber de la nostra existència per que llavors no seriem altra cosa que un simple “intermediari conegut” i se’ns podria manipular per potenciar alguna de les dues bandes o, senzillament, els comunicants deixarien de tramentre informació sensible entre ells.

Qui vol un llibre?

§ 0 comments § permalink

logod2Canviant una mica de tema, com sabreu, fa uns mesos la meva sòcia i jo varem engegar un projecte força interessant, es tracta de la editorial anomenada D2·EDICIONS; voldria dir-vos que tot just ara hem tret el nostre primer llibre.

Es tracta d’un llibre de poemes de la guardonada autora andorrana Ester Fenoll Garcia. Creiem, amb la modèstia adequada, que hem fet unalibre-7.jpg bona feina amb aquest llibre, d’altra banda, la tasca era fàcil per que el contingut – el veritable valor de l’obra- és fantàstic. El disseny de la portada ha anat a càrrec de 9mk (Andorra) i com podreu veure aquí és un poema afegit al poemari de l’autora.

Què més puc dir-vos? podria fer-vos un suggeriment: compreu el llibre, és més, us recomano que compreu la versió en PDF (només 2 euros) i si us agrada i voleu la versió en paper us descomptarem el preu del PDF.

Per què us demano que el compreu en la web de la editorial? La raó, és econòmica a més de ser econòmica (no, no és un joc de paraules): en primer lloc és econòmica, és clar, soc editor i es tracta de viure d’això, però en segon lloc i més important encara, penseu que si compreu un llibre en una llibreria, del preu que vosaltres pagueu per ell, un 55% se’l queda la distribuïdora (que se’l reparteix amb la llibreria). I doncs, què queda per l’autor? Un miserable 45%? NO!

Del percentatge restant la editorial ha de pagar les despeses de impremta, disseny i correcció ortogràfica.

L’autor no s’endú més del 10% del preu de venda al públic (PVP).

Us he convençut? (ni tant sols una mica?)

Salutacions i fins aviat.

Where am I?

You are currently viewing the archives for octubre, 2007 at .