Que escrivim, què llegim?

§ 1 comment § permalink

450scifi17 Ja fa temps que el temari literari ha quedat reduït a la novel·la de situació, fàcil, típica, cinematogràfica i evident. Les obres que tenen més sortida, tret de comptades excepcions, son aquelles que es limiten a representar vivències pròpies del autor o generades amb poc esforç imaginatiu, això no treu, és clar, que estigui més o menys ben escrita o que no sigui mereixedora d’un premi.

És freqüent llegir sobre amors i desamors, infidelitats i maquinacions policíaques i a la gent que se la veu amb un llibre de ciència ficció sota el braça se la titlla de raret, de friqui o alguna cosa pitjor. I és que sembla que hem oblidat que la evolució tecnològica i científica ha estat originada per imaginacions inquietes que van més enllà de llegir aquell problema de veïnatge que han vist cent cops al “Diario de la Dolores” (o era Patricia?).

Hi ha històries fantàstiques que podrien fer pensar molt i molt al lector, si fossin escrites. Però sempre llegim el mateix i no ens arrisquem a rés nou. I no estic dient que busquem autors super-progres que escriguin lletrejant al inrevés o que canviïn la estructura de la oració per voler semblar diferents; estic dient que cal buscar autors que canviïn el fons enlloc de la forma. N’hi ha.

Segur que si busqueu una mica, en trobareu. Només cal que us atreviu a llegir allò que normalment us fa por (no sigui que us diguin que sou rarets) llegir.

Com a editor, he rebut obres eròtiques, poètiques, històriques, totes elles assolides amb més o menys fortuna, similars a altres cent ja publicades, però fins ara ningú no s’ha atrevit a enviar-me res de ciència ficció. Compte, la ciència ficció no té per que tractar de “naus espacials” o robots, tot i que normalment ho faci, ja que son les persones amb especialitats científiques –tecnològiques- les que tenen més capacitat inventiva, les més curioses, les que es pregunten per les conseqüències de coses que encara no existeixen (és a dir, que miren dos passes més enllà de lo actual) en contraposició de qui construeix una història basada en les pel·lícules que ha vist, o en els esdeveniments històrics que li han explicat, o ha llegit, altres cent cops.

Salutacions,

Tecno-Jo: Reflexions.

§ 1 comment § permalink

mirror4in

En un moment donat decideixo flexionar-me sobre mi mateix i mirar a veure què trobo. Aquests dies he estat treballant en projectes personals (D2·EDICIONS) i en un canvi de servidor per la meva web (Quatre Coses) per tal de millorar-ne el rendiment i la velocitat de navegació. Bé, tecnicismes. El curiós de tot plegat és que me he observat fent coses -en el cas del canvi de servidor web- que no tenen un profit directe ni cap utilitat per mi. Estaré fent art?

Què necessita una tecno-persona(1) per definir-se plenament? Si el tecno-jo pogués preguntar-se "què soc?", què es respondria? Així com la persona física es defineix segons el seu entorn i les persones que hi habiten (els auto-observadors(2) externs), una tecno-persona hauria de definir-se (construir-se), per exemple,  segons el número de blogs que parlen d’ell, segons el posicionament en el google, l’aspecte de la seva web o que tingui un nom de domini "cool". Aquests darrers casos son la roba que vesteix al tecno-jo, el contingut de la web, els comentaris dels lectors, les aportacions als altres tecno-jo’s, son, realment, la tecno-persona.

L’altre dia veia una pel·lícula on una noia es passava hores buscant el vestit adequat per sortir de casa, sabates, color, bossa, etc, fins que al final se li va fer l’hora i sortí amb el que duia posat. Tinc un conegut de feina que fa el mateix amb la seva web personal, la canvia, la canvia, la canvia, però no per que no li agradi com queda, és, com diu ell, que no se sent "ben vestit" i, finalment, la deixa "tal qual" li ha quedat en darrer moment i va a fer altres coses, dies després torna a canviar-se de vestit.

Possiblement aquest tecno-jo no existeixi, però em resulta una eina útil per anomenar la projecció d’una persona en el mon de les tecnologies, més contretament (gairebé particularment) en el mont dels blogs/pàgines personals.

Fa anys només els escriptors tenien aquesta "tecno-personalitat" / "alter-ego" (salvant la diferència tecnològica, que no era altra cosa que la imatge que donaven o pretenien donar en els seus escrits en contraposició a com eren realment en la seva vida privada), però la impossibilitat de mantenir-se en l’anonimat el tecno-jo i el jo eren el mateix, potser el primer era més agoserat i atrevit que el segon i, de vegades, aques "ser-en-la-lletra" es projectava en el "ser-en-el-mon", però les diferències no eren insalvables. Avui, quan internet arriba arreu i l’anonimat està a l’ordre del dia, projectem allò que voldriem ser en el tecno-jo (que tampoc no queda a resguard de la decadència i la vulgaritat en maneres i estils) de tal forma que podem mantenir dues personalitats, la virtual, amb un caràcter més o menys ben definit, i la física.

Per acabar, bé, això mai no acaba, diré que jo no crec que aquesta projecció en el món "tecno" tingui res de negatiu, al contrari, ens construeix tan bé o malament com ho fa el jo físic en les relacions quotidianes.

Salutacions,

(1) Tecno-persona: (terme que m’acabo de inventar) Extensió o projecció de la persona física en el mon tecnològic.

(2) Auto-Observador Extern: persona [aduladora] entrenada per nosaltres mateixos i que ens ajuda d’alguna manera a ser el què som: "soc bo per que ell és més dolent que jo", "tinc bon gust per que ell té un gust pèssim", "em respecten per que vesteixo d’aquesta marca caríssima", etc.

Llibre de paper

§ 2 comments § permalink

kindlesk Quan hem deixat de voler aprendre, per aprendre a aparentar? Hem aprés que si parlem de llibres la gent ens respecta i ens té per persones cultes. Hem aprés a construir una biblioteca i a ensenyar-la als nostres convidats per que elogiïn el nostre bon gust: qui és més ignorant, l’elogiat o l’elogiador?

I no se’ns acut preguntar a l’amo de tants llibres sobre les coses del mon i sobre els sabers secrets de la humanitat, clar, nosaltres suposem que tots els llibres que té han estat llegits i ell sap que ho creiem.

Aparença.

Tot això ve a propòsit del nous dispositius electrònics que, tard o d’hora, substituiran el llibre de paper. Tindran capacitat per milers de llibres (ja la hi tenen) i el coneixement que contindran en format digital serà igual de bo, o dolent, vàlid o invàlid, encertat o no, que pugui tenir qualsevol llibre de paper.

Què fa, doncs, que tot autor –autor novell, principalment- prefereixi la “paperificació” a la divulgació de la seva obra? Jo només hi veig una resposta: la vanitat. L’orgull de tenir alguna cosa que et fa exclusiu.

D’aquesta vanitat se n’aprofiten les noves editorials del tipus POD (print on demand) que ofereixen als autors que no troben editorial la possibilitat de imprimir el seu llibre.

En el passat l’objectiu era difondre el pensament, avui es tracta de difondre el paper.

Intueixo que aquest serà el primer esborrany d’una sèrie d’articles sobre aquest tema.

Fins aviat.

Salutacions

Presentació del llibre ESMORZAR PERFECTE

§ 0 comments § permalink

En articles anteriors (Un Regal, Sobredosi) us mostrava alguns poemes de l’Ester Fenoll. Crec que algun cop us he dit que faig d’editor.  Doncs bé, el dia 5 de Març fem la presentació oficial del llibre Esmorzar Perfecte a la llibreria Catalònia.

L’autora serà presentada pel periodista i locutor de iCatFm Jordi Cervera a les 19’30h en l’esmentada llibreria. En aquest enllaç podeu llegir i escoltar la ressenya que va fer el periodista sobre aquest llibre.

Per més informació sobre aquest llibre podeu dirigir-vos a: D2:EDICIONS.

Hi esteu tots convidats!

Recordeu: Dimecres 5 de Març del 2008 a la Llibreria Catalònia de Barcelona (davant del Corte Inglés de Plaça Catalunya).

Podeu confirmar la vostra assistència (per tenir llibres per tots, si en voleu adquirir algun) a la adreça alex@quatrecoses.cat o bé alex@ed2.cat

Salutacions 

Where am I?

You are currently viewing the archives for febrer, 2008 at .