La solitud.

§ 0 comments § permalink

DPSCamera_0077 No em refereixo a aquella que és sinònima de exclusió o d’aïllament, sinó de la que et permet aturar-te, siguis on siguis i, sense cap pressa, observar.

Vivim un temps de moviment, d’atrafegament, en una successió de moments que, Deu ens guardi d’interrompre’n algun! I així de malalts(1) hem sortit!

I ens aquesta velocitat ens creiem cegament els titulars de la premsa -i altres notícies o rumors- sense oposar-hi criteri i sense preguntar-nos el perquè. I, al final, som incapaços d’argumentar sobre les coses no escrites -no devorades- o que no hem vist en la televisió.

És el preu que paguem per la hiper-interactivitat. Sortir al carrer, comprar la premsa i, enlloc de tornar a casa, aturar-se a llegir-la en algun parc o cafè, llegir pausadament i, sense por, reflexionar sobre aquell article d’opinió que no ens acaba de convèncer, o sobre la carta que el lector indignat envia al director del diari. Té raó? No té raó? La majoria de lectors dona per fet que qualsevol carta que hom escrigui al director d’un periòdic ha de ser certa, vàlida i escrita amb raó, s’hi solidaritza; suposo que per allò de David contra Goliat.

El fer ha substituit al pensar.

Potser ens fa por arribar a casa massa tard i que ens preguntin: On has estat tanta estona? Per què, dir que ens hem aturat a llegir la premsa, no ho podem fer, és clar que no, o quehem anat a passejar; avui en dia, pensar, no està de moda. I és que no podem escapar-nos ni un instant sense tenir que justificar on hem anat.

Salutacions.

(1) Estrés, depressió, nerviosisme excessiu, insomni, etc.

L’arquebisbe…

§ 0 comments § permalink

… emèrit de Pamplona diu que Jesús no va gaudir de mesures pal·liatives i, tot i això (o per això), la seva mort va ser ben digna.

I què hi ha de digne en la mort? Què hi ha de digne en qualsevol patiment? I si aquest patiment el podem evitar, som menys dignes?

La mort és un fet conegut (essencial) però també ho és la dignitat. Des de sempre ens han dit que el treballar “dignifica”, allò que no et mata –treballar- et fa fort. Per mi no deixen de ser arengues per continuar fent allò que no ens agrada, allò que és dur i fatigós.

 

La dignitat és un premi de consolació.

 

Senyors, la dignitat no té res a veure en les qüestions de la vida i de la mort. És més, en contra d’aquest arquebisbe caldria argumentar que els creients -a qui jo admiro i respecto- ja tenen la seva “alternativa vital” perquè en deixar aquest mon els n’espera un altre i fa que el darrer patiment i dolor sigui més suportable. En qualsevol cas els tinc enveja sana per aquesta alternativa (de fe).

El problema està en els no creients. Per aquests, la mort és el punt i final. I si és el punt i final, per què cal allargar-lo dolorosament? Jesucrist, tot i patir, segurament sabia què l’esperava a l’altra banda, fent, possiblement, més suportable el dolor del trànsit.

Si no hi ha res més, quina importància té la dignitat? Qui no hauria de reclamar la mort digna és qui sap que, passats els moments dolorosos gaudirà d’una altra vida.

I, senyor arquebisbe de Pamplona, lo de Jesús de Nazaret va ser una execució, i ja se sap que en les execucions, de mesures pal·liatives n’hi ha ben poques (et clavarem dos trets, el primer per matar-te i el segon per matar-te més ràpid si el primer et fa mal). La seva observació, doncs, està fora de lloc.

Reconec que el titular de "El País", quan he llegit aquestes declaracions, m’ha tret de polleguera. He tingut la sensació que em tractaven de estúpid.

Salutacions i bones vacances de Setman Santa.

Microsoft s’obre a internet.

§ 0 comments § permalink

20080318elpepunet_1 Amb un titular similar apareix avui a “El País” una noticia que parla del nou servei que Microsoft ofereix als usuaris d’Office.

Aquest servei és similar al Google Docs, però de millor qualitat global. A diferència de Google, Microsoft permet editar directament en Word o Excel els documents compartits i “penjats” de internet.

Per què he dit: millor qualitat global? En principi, el servei que ofereix Google està força bé i per sortir del pas i compartir arxius, funciona, però hi ha el problema que la “decoració” [corporativa] queda eliminada. Potser a un estudiant no li fa res, però a una petita empresa potser sí.

Amb aquest pas, Microsoft s’enfronta directament amb el software lliure, sobretot l’OpenOffice, perquè projecta la qualitat del paquet ofimàtic a la xarxa.

Com diu l’article de “El País” un 90% d’equips disposa de l’Office, fins ara, a canvi d’una mica de llibertat (programari lliure) calia renunciar a la qualitat, avui no cal renunciar ni a la qualitat ni a la llibertat, al cap i a la fi, tothom té un amic que té un conegut que ens pot deixar el CD de l’Office per instal·lar-nos-el.

Però, què puc fer amb Office Live WorkSpace?

  1. Compartir arxius amb els coneguts.
  2. Tenir a internet una còpia de seguretat de la informació que no sigui massa crítica.
  3. Compartir arxius amb els DESCONEGUTS (o no tant coneguts com al punt 1) i aquest punt, per mi, és crític. Us ho explico amb un exemple: el Word té una opció per correcció d’errors o fer suggeriments d’estil en un document; l’editor divideix la pantalla verticalment en dues, en la principal (l’esquerra) s’hi maté el text original i en la lateral (dreta) el corrector -la persona experta en llengua- va afegint-hi les suggerències. Jo obro l’arxiu des de casa meva, accepto els canvis suggerits o no sense perdre el formateig de Word. El corrector no té perquè ser conegut meu i pot ser que treballi Office, no puc pas fer que canvii de costums i es passi a l’OpenOffice.

Com m’hi apunto?

Només cal anar a la web d’aquest enllaç i utilitzar l’usuari i password que teniu pel Messenger per activar el servei. De moment només està en Anglès, però aviat estarà disponible en altres llengues.

Microsoft s’aprofita, amb tota legitimitat (legal i ètica) de la difusió del paquet d’ofimàtica Microsoft Office per oferir aquest servei.

Un punt per Microsoft.

Salutacions.

PS: encara que no ho sembli, jo soc usuari de linux (Ubuntu 7.10 frisant per provar la 8.04) però cal reconèixer els bons moviments empresarials. Jo utilitzo Google Docs i, ara, Office Live WorkSpace.

Setmana Santa

§ 0 comments § permalink

palma_p Diumenge de Rams. Avui en dia seria impossible que una persona sense cap qualitat específica (ser un gran futbolista, un Gasol o un Fernando Alonso) fos rebut com a salvador –com qui porta una veritat i una forma de viure raonable– de la humanitat. Hem canviat els nostres ídols; ja no ens salva ni la humanitat ni la ètica, ho fa el NOKIA, la WII i el Bricomania de diumenge al matí mentre païm la ressaca de la nit passada.

Abans que algú em repliqui la “forma de vida raonable”, salvant les diferències socials i les distàncies cronològiques, el cristianisme (fixeus-vos que no dic el Catolicisme) no menysté cap llibertat o dret dels que gaudim avui.

Sembla que la única cosa que limitava la nostra mala conducta (la bona conducta no la tenim limitada per que no tenim bona conducta), la religió, l’hem desterrat; potser abans, quan deien que la religió era l’opi del poble i la incultura i l’analfabetisme feien que l’únic comportament honorable  a l’abast de l’home fos el marcat per la religió, sí que veritablement era perjudicial per l’home, i ho era no per si mateixa, sinó pel profit que en treia qui tenia possibles.

Estem massa polititzats i socialitzats i seriem capaços de matar per poder gaudir del nostre nou dret –santificat per l’executiu- de tenir accés a internet. El sistema de valors ha canviat, però no tan com ens pensàvem, la prova és la publicitat: anuncis que mostren cares de nens famèlics, nens africans, per exemple, que es diuen Pep, Anna, Lluis, etc. Les empreses de màrqueting sí que saben trobar-nos els valors [pretesament] oblidats! Els valors son els mateixos, però com que hem descobert que la guerra ens fa patir, que la pobresa ens colpeja quan la veiem i que la fam del tercer mon ens avergonyeix, hem inventat una medicina que ens cura d’aquests mals, i correm ràpids a treure el NOKIA de la butxaca per fer fotos amb la càmera de 5Megapixels de la fulla marronosa i seca que hi ha al peu del plataner, no més lluny del portal de casa. Acabem de crear Art. 

No se si d’això se’n diu consumisme o escapisme, però sembla que funciona com a antídot contra els valors clàssics.

L’home ha de tornar a descobrir a l’home.

Salutacions.

Leo en un libro digital…

§ 0 comments § permalink

… diu la Mònica Martin, agent literària, en una entrevista que apareix avui a "El País" (Ciberpais, pàgina 9). Amb capacitat per a més de 200 documents i amb una excel·lent qualitat gràfica aquest aparell està cridat a substituir el llibre de paper. Els motius que dona per triar aquest suport son irrefutablement evidents:

  • a) Molta capacitat d’emmagatzematge
  • b) Ecològics: no “consumeixen” arbres.

Cada cop es fa més evident i menys justificable la fal·lera que sentim, encara, per veure les nostres paraules impreses en paper abans que difoses a través de la xarxa. Algú encara podria intentar replicar-me dient: "- Sí, però quan jo rebi l’arxiu per internet, també me’l imprimiré".

Certament, podria donar-se el cas, però tot i així enlloc d’imprimir els 1000 exemplars  -quantitat mínima per poder considerar viable un projecte editorial- que amb feines se’n vendran 500, només s’imprimiran aquells que realment vulguin ser llegits.

Si hi ha altres materials per abrigar-nos, per que ens entestem, encara, en voler un abric de pell.

Salutacions.

Presentació…

§ 0 comments § permalink

Tarjeto

… del llibre "Esmorzar Perfecte" de l’autora Ester Fenoll Garcia. Aquesta tarda a la Llibreria Catalònia.

Where am I?

You are currently viewing the archives for març, 2008 at .