De moral impol·luta

§ 0 comments § permalink

Està vist que qui pretengui ser un heroi no pot permetre’s el luxe d’haver comés algun error en el passat perquè s’arrisca a que l’apedreguin en descobrir-li alguna falta anterior.

Ara bé, tampoc no poc restar impassible, perquè si alguna càmera de televisió l’enregistra es convertirà en poc menys que un covard confés. Llavors ens hem de preguntar: com vol, la societat, que siguin els seus benefactors? Han de tenir la carrera universitària d’Heroisme i mai no haver comés cap delicte? Em pregunto si la heroïcitat no la determina l’acte en qüestió enlloc del passat de qui la duu a terme. Que potser no serveix de res el salvar una vida? (ni tant sols redimeix un pecat?) Em remeto a la meva pregunta anterior: com va la societat que siguin els seus herois?

Algú va dir, fa molts anys, una cosa semblant a: “qui sigui innocent, que tiri la primera pedra”.

Salutacions.

Sèrif.

§ 1 comment § permalink

Això del vestir és complicat i si no t’agrada la roba que et fiques encara ho és més. Decididament em declaro Serif. I per aquells no estigueu massa familiaritzats amb lo tecnològic o tipogràfic: què és Serif i què Sans-Serif?

Sense complicar-me massa: s’anomenen Serif aquelles tipografies adornades i Sans-Serifs aquelles que son sense (Sans) Serif, es a dir, les no adornades.

Com podeu veure en aquesta imatge (superior-esquerra) les tipografies Serif tenen aquells acabats que els dona un toc clàssic i, com tot lo clàssic, elegant.

A diferència de les Serif, les Sans, son seques i ben tallades i donen molt més joc a l’hora d’utilitzar-les en una pàgina web. Podríem dir que son més neutres.

En aquest punt jo he de dir, com introduïa en el titol d’aquest escrit, que jo prefereixo –jo soc- Serif.  

Hi ha estudis acadèmics que recomanen l’ús de la tipografia SERIF per a llibres o altres escrits en paper, així com SANS-SERIF per els usos informàtics (pantalles d’ordinadors, telèfons mòbils, cartelleria de tràfic i senyals que calgui interpretar ràpidament), és clar que, tot depèn de la mida de la lletra. Si un escrit utilitzat en un ordinador té una bona mida de lletra, la Serif li donarà aquell toc de distinció i elegància que atorga lo clàssic, a la vegada que farà més harmoniosa la lectura.

Vestir la web amb una Sèrif o amb Sans-[Sèrif] dependrà de la resta de complements, perquè, al cap i a la fi, el tipus de lletra és com les ratlles d’un vestit de ratlla-diplomàtica o com la bossa de ma que fa conjunt amb les sabates i, alhora, amb el color de les ungles (de les mans i/o els peus). Sense el complement la cosa funciona igual, però no serà perfecte i podria arribar a cansar. Quantes vegades un bon vestit salva el contingut (per molt que la bellesa es trobi a l’interior… de la persona que hi ha a dins del vestit, aquesta bellesa no és lo primer que es veu al mirar-se-la)

Salutacions.

PS: tot i declarar-me sèrif, aquesta web que llegiu és sans. El disseny és sans, la lletra ha de ser sans.

PS 2: que, per què tanta perfecció? Tampoc no és tanta la perfecció que proposo assolir al fer lligar una tipografia amb un estil, però em puc –i vull- permetre, en aquest cas, fer les coses bé.

Jo tinc raó!

§ 0 comments § permalink

De vegades dues persones es passen la vida discutint des de les que creuen que son posicions oposades, quan, en realitat, estan parlant de lo mateix.

I de vegades ens posicionem en contra d’una determinada opció només per tenir un adversari amb qui mesurar-nos, i com que reconèixer la veritat en l’altre ens torna -en aparença i per alguna estranya i misteriosa raó- febles, preferim discutir tota una vida sencera.

Where am I?

You are currently viewing the archives for gener, 2009 at .