Soledat

§ 0 comments § permalink

Només aquell que la coneix és capaç de suportar la infame visió que d’ell mateix se li ofereix i no acabar destruït. Igual que el verí, cal prendre-la en petites dosis per poder-la suportar quan es presenti, perquè sempre es presenta.

Respecte.

§ 0 comments § permalink

Cal respectar la vida humana, és una obligació moral. Cal respectar els nostres grans, els pares i aquells que ens ajuden a evolucionar transmetent-nos experiències i coneixements. Però d’un superior imposat per les circumstàncies, per exemple, pot ficar-se en dubte, fins i tot, la recta moral de la seva mare, sense que això sigui motiu d’acomiadament.

Perquè el respecte no és actitud obligada i d’aparició automàtica en signar un contracte laboral, el respecte es guanya.

… a propòsit d’una sentència que declara nul l’acomiadament d’un treballador que fou acomiadat per tractar de “fill de puta” al seu superior. I a propòsit de la carta d’una lectora a “El País” preguntant-se on anirem a parar si es menysté el respecte d’aquesta manera. Aquesta lectora dona per fet que amb aquesta sentència, que no és la primera en aquest sentit, s’obre la porta a la insubordinació escolar envers el professorat i a la destrucció de les figures autoritàries dels pares, mestres o altre personal amb certa autoritat.

El respecte s’ensenya i s’apren, però no s’imposa. Allò que s’imposa no és respecte; serà qualsevol altra cosa, però no respecte.

El discurs de les noves generacions.

§ 2 comments § permalink

És impossible. I ho serà mentre utilitzin el llenguatge dels seus pares i avis. Caldrà, doncs, que inventin una nova manera d’expressar allò que senten i què volen, altrament els resultarà inevitable trametre idees arrossegades de les generacions i discursos anteriors a ells i dels que pretenen fugir.

Paraules massa vives

§ 0 comments § permalink

Quan una paraula pren vida pròpia, cal oblidar-la, desterrar-la del nostre vocabulari, perquè mai més no tornarà a descriure la realitat de manera fidel i verdadera.

Una paraula massa viva és aquella que no s’ajusta a la realitat però que l’hem vist utilitzar tants cops que, encara que no s’ajusta a allò que descriu, el pes específic que se li ha atorgat paga el seu us incorrecte perquè ens sembla que dona força al discurs.

Democràcia, amistat, llibertat, amor, harmonia, etc. Mana la ignorància de qui les pronuncia que, vist el moment de fer-se notar o buscant afiançar alguna cosa, les profana un altre cop. Perquè les paraules també vesteixen.

Where am I?

You are currently viewing the archives for setembre, 2009 at .