Jo? (i II)

§ 0 comments § permalink

403_question%20mark Escrivia, fa uns mesos, què era jo i quina era la meva essència. Però avui, després d’aquest temps, encara em pregunto qui soc. És molt fàcil venerar al personatge públic que assoleix la notorietat i l’èxit. És igualment fàcil adular-lo i voler-lo imitar i prendre’l com a model. També ho és dir què o qui no volem ser. Però quan passa el temps i els models que hem decidit que ens construeixen desapareixen, ja sigui perquè hem verificat la seva humanitat o perquè els hem oblidat, ens trobem, un altre cop, preguntant-nos què o qui som. Cal dir, però, que aquesta pregunta es presenta de moltes maneres: estic fent allò que m’agrada? Treballo en la feina que vull? Etc. Suposo que és allò que s’anomena crisis existencial.

Però és, gairebé, inevitable ser allò que ens quotidianitza: les noticies, els amics, els fenòmens meteorològics, la ràbia, l’amor i deu mil coses més que en entrar en nosaltres (pels sentits) ens lliga a la nostra realitat. I forma part de la nostra quotidianitat allò que estudiem –els personatges notables de la història- i valorem molt positivament els èxits o les fites que han assolit de manera que aquests èxits o fites es converteixen en valors que passen a formar part de nosaltres (de la nostra quotidianitat) i adquirim la tendència de voler-ser-com.

Però em torno a preguntar, què som quan deixem de seguir allò que seguíem abans. Quan per circumstàncies de la vida hom s’allunya dels estudis o de la religió, apareix un buit important que s’haurà d’omplir d’alguna manera o altra i, com deia en el paràgraf anterior, la quotidianitat és una bona manera d’omplir els buits, però el problema que té aquesta és que és breu, brevíssima. Ara bé, hi ha tanta quotidianitat que sempre en tindrem per anar omplint les nostres mancances.

Així doncs, no puc fer altra cosa que admetre que som –jo també m’hi he d’incloure- tan fútils com la mateixa quotidianitat i com a segona conclusió, i potser més important que la primera: on hi ha quotidianitat no hi ha valors i on no hi ha valors, no hi ha evolució ni lluita que ens faci millors, perquè no voldrem res, tret de quotidianitat: un llibre, una iPad, un cotxe, un mòbil, un joc, una segona residència o qualsevol altra cosa d’aquesta mena.

Salutacions

Where am I?

You are currently viewing the archives for abril, 2010 at .