Continuum

§ 0 comments § permalink

Com saps, cada matí en despertar, que ets la mateixa persona que se’n va anar a dormir la nit anterior?

El negoci de la mendicitat

§ 0 comments § permalink

mendicidad_thumbFa un any, a l’entrada de metro que hi ha al carrer Rosselló amb Rambla de Catalunya (Barcelona), em va abordar un individu, per demanar-me almoina, d’una manera molt particular: em va explicar que era algerià, estudiant de filologia i que estava aquí en un intercanvi d’estudis i no tenia diners. Fins aquí tot normal, bé, més o menys normal –normal a Barcelona, on hom s’hi pot trobar de tot. Lo curiós va ser la manera d’abordar-me: se m’acosta i em pregunta l’hora, segueix preguntant-me si em molesta quan algú d’una altra cultura em parli i em diu que a molta gent d’aquí els fa cosa que un africà els dirigeixi la paraula. Em pregunta a què em dedico i si fa molt temps que tinc feina. Acaba dient-me que soc afortunat per tenir-la, tot plegat, deu o dotze minuts de conversa.

En aquell moment no tenia efectiu i, realment, després d’aquell discurs que em vaig mig creure –jo o alguna part del meu subconscient- vaig sentir culpa de no poder-lo ajudar. Però què hi farem? en baixar al metro i amb tota la gent, el moviment i la pressa, vaig oblidar-ho.

Ahir tarda, però, un any i poc després d’aquesta història, es dirigeix a mi un individu i em pregunta l’hora. Em pregunta si em molesta que algú d’una altra cultura em dirigeixi la paraula i si jo era estudiant o treballava… era ell.

Exactament amb la mateixa història.

Where am I?

You are currently viewing the archives for febrer, 2011 at .