No em pregunteu.

§ 0 comments § permalink

No em pregunteu què era jo fa vint anys. Tampoc qui era. No tinc cap retrat d’aquella època, potser els meus pares en conservin algun; mai no he estat amic del meu passat jo. I no és que hagi estat dolent per ser oblidat o dur, és, suposo, que se’m despista la memòria i no hi ha res, allà en el temps, que em faci falta. Anècdotes, alguna hi ha, històries divertides? També, però poques i no em trasbalsa que sigui així.

Al roure no el trasbalsa, tampoc, no recordar que un dia va ser gla.

Text a propòsit d’una publicació Alexandra Grebennikova, periodista i escriptora andorrana.

Preguntes (I)

§ 0 comments § permalink

Per què vols ser com els altres?

Sense Invitació

§ 0 comments § permalink

Sense-invitacio3La natura no és sàvia, diu en Vicenç Villatoro en el seu llibre “Sense Invitació”. No hi ha ni bé ni mal en la natura, diu en Marc Aureli.

És l’home qui altera la natural predisposició de les coses i els hi atribueix gradació moral i ètica. És l’home qui s’inventa paraules per allò que li agrada o allò que detesta. És l’home qui valora la natura i, de vegades, la natura d’altres homes.

Sigui com sigui, us recomano el llibre d’en Vicenç Villatoro: Sense Invitació.

No (i II)

§ 0 comments § permalink

Les parts han oblidat com n’és de senzill arribar a acords. Han perdut el nord, els objectius o com sigui que s’anomeni allò que hom busca per poder viure dignament sense tenir que preocupar-se per tonteries (serà la felicitat?).

Les parts ja no es reuneixen per arribar a un acord, ho fan per fer palès qui son i per poder lluir, sordament, els seus arguments, independentment dels objectius reals, que esdevenen accessoris.

Quan allò per lo que es negocia s’amaneix amb drets i deures(1)  o amb venjances personals; quan el negociador –que ha rebut la confiança d’aquells de qui és veu- s’hi presenta amb la intenció de voler salvar el mon de tots els mals i quedar com el redemptor de tot i de que se’l crucifiqui –i, per tant, que se l’immortalitzi- no existeix negociació.

Tot queda reduït a una desfilada de models.

El fracàs d’una negociació no és el fracàs d’una de les parts, ho és el de totes elles.


(1) perquè no cal negociar allò que ja és evident, allò que forma part de les dignitats de les parts.

Paraules massa vives

§ 0 comments § permalink

Quan una paraula pren vida pròpia, cal oblidar-la, desterrar-la del nostre vocabulari, perquè mai més no tornarà a descriure la realitat de manera fidel i verdadera.

Una paraula massa viva és aquella que no s’ajusta a la realitat però que l’hem vist utilitzar tants cops que, encara que no s’ajusta a allò que descriu, el pes específic que se li ha atorgat paga el seu us incorrecte perquè ens sembla que dona força al discurs.

Democràcia, amistat, llibertat, amor, harmonia, etc. Mana la ignorància de qui les pronuncia que, vist el moment de fer-se notar o buscant afiançar alguna cosa, les profana un altre cop. Perquè les paraules també vesteixen.

L’energia que mata

§ 0 comments § permalink

El petroli, per si mateix, tancat sota milers de tones de roca, pedra, fang i altres estructures de l’escorça terrestre és inofensiu; originat per milions d’anys de pressions i altes temperatures aquest compost ha madurat i seguiria madurant si l’home no n’hagués intuït alguna utilitat.

La radiació i les reaccions nuclears són la essència de l’univers perquè gràcies a elles les estrelles creen tots els elements atòmics que coneixem. Gràcies a les estrelles hi ha ferro a la terra, carboni, oxigen i, bé, tots el altres que trobem(*) la taula periòdica. Energia creadora, si l’home no n’hagués intuït alguna utilitat.

I avui maten, més o menys directament, amb més o menys velocitat, però maten: destrueixen la vida i el planeta.

Chernobyl, 26 d’abril de 1986; Fukushima, 11 de març de 2011; Golf de Mèxic, 22 d’abril del 2010. Etc.

Risc assumit

És com si saber que som finits, que hem de morir i que, en desaparèixer nosaltres, desapareixerà la nostra culpa, donéssim per inevitables les conseqüències per explotar el planeta tal i com ho estem fent; aquest risc que assumim és d’una mena llunyana, del tipus de si no hi penses expressament, no hi és. No és com tenir una arma carregada a la ma, en que el risc és evident i immediat: ens acompanyarà fins que deixem l’arma.

Si no som conscients del risc que generem pels altres en agafar el cotxe, com hem de ser-ho d’allò que no veiem ni toquem?

Arribats al punt d’haver reconegut el problema, ens resultarà molt fàcil culpar a la evolució tecnològica i a un “oh! Jo ja m’ho he trobat així!”. Però això no ens deslliura de la nostra responsabilitat adquirida en l’instant mateix de veure el problema.

Salt evolutiu pseudo-irreversible

Fa cinquanta anys no hi havia internet (oh! Diran els més petits, com podíeu viure sense xats?) no hi havia moltes de les coses que hi ha ara i que constitueixen el confort i lo pitjor de tot és que no concebin la vida –no la recordem d’altra manera- sense les andròmines que utilitzem en la nostra quotidianitat. Confort. Què és el confort?

El confort, tal i com l’entén la societat consumista, és la mort del planeta. És la extinció de les espècies, És l’homicidi imprudent comés per tots nosaltres en acceptar l’explotació de les energies no renovables i atòmiques.

Pseudo-irreversible perquè no sabríem com tornar a construir una quotidianitat sense tots els accessoris que tenim. Només cal, però, renunciar; l’alternativa és deixar que el planeta ens forci a acceptar aquesta renuncia. Temps al temps i, pel que sembla, cap al març/abril del 2012, desastres. No ens caldrà esperar gaire.


(*) no tots els elements que hi ha a la taula periòdica son naturals. L’home n’ha creat alguns, de vida brevíssima, però.

I un dia…

§ 0 comments § permalink

… et convidaré a venir amb mi, però encara que siguis al meu costat jo estaré sol i tu podràs ser jo i em veuràs.

                                                                                                           … a tu

Where am I?

You are currently viewing the archives for abril, 2011 at .