Dualitat.

§ 0 comments § permalink

El bé i el mal recompensen de la mateixa manera, amb la salvetat, però, que el mal mostra un orgull i una franquesa envejables en assolir l’èxit que el bé és incapaç de gestionar sense una cadena de sacrificis per compensar i amagar la satisfacció d’assolir-lo; tot i això, el bé es vesteix de gala i esquiva l’anonimat, esdevenint part contraria.

Menys Jo. Més tu.

§ 0 comments § permalink

No mostris seguretat en el que facis, no mostris seguretat en el que diguis, no mostris seguretat en tu mateix, perquè si ho fas seràs tractat d’arrogant, orgullós i prepotent. O sí, fes-ho, depèn de l’estima que tinguis a la teva llibertat i a tu mateix; ja coneixes el preu.

New Age Philosophy

§ 0 comments § permalink

-On estudies? -Estudio filosofia a Facebook, compartint lo que altres han pensat. – Sí? i què has aprés? -Tu calla!

Casus Belli

§ 0 comments § permalink

No tolerem que una persona propera se’ns mostri superior en alguna cosa. Pot ser-ho, sí, però en la intimitat. Enveja, impotència, rabia, ira.

I esclata una ridícula guerra per veure qui pixa més lluny; amb el temps, s’oblida el casus belli però no s’aturen les hostilitats.

Contradiccions

§ 0 comments § permalink

Una contradicció -o un comportament contradictori- és un comportament present que s’oposa a altres comportaments anteriors en circumstàncies similars.

En aquest punt l’observador pot preguntar-se per què l’actor ha actuat de manera diferent -ja sigui emetent una opinió, resolent un problema, etc. Per què ha canviat d’opinió? Per què actua de manera diferent? I el que és més important: per què, nosaltres, ens atrevim a qüestionar el comportament d’algú titllant-lo d’incoherent o d’hipòcrita? La resposta, en el meu parer, és ben senzilla:

En primer lloc, l’actor no és el mateix; l’escenari en que actua -la vida, la quotidianitat- poden ser molt similars a altres situacions anteriors, però l’actor no és el mateix: vesteix de manera similar, té gustos similars i parla de forma similar, però només l’ignorant de la natura humana creu que és la mateixa persona.

Com va dir Heràclit ja fa uns quants dies:

Cap home no pot creuar el mateix riu dues vegades,
perquè ni l’home ni l’aigua seran les mateixes.

I això és aplicable a qualsevol expressió humana: opinions, maneres d’actuar, maneres d’abordar els problemes, etc.
La segona part del meu discurs afecta a l’observador: per què aquest es pregunta sobre el canvi en la manera d’actuar de l’actor? La resposta també és ben senzilla: per una por ancestral a l’incertesa; por que l’home ha elevat a la categoria de valor adjectivant “coherència” i “principis” a la persona que té per costum actuar de manera previsible. Perquè no ens agrada allò que és imprevisible.

És qui té por a allò que és imprevisible el que qüestiona el canvi de comportament i d’actuar lliurement dels altres. És qui dubta de la validesa dels seus valors el que menysté que altres els canviïn, perquè quan l’actor dubta d’allò que donava per bo fins al moment, l’observador es planteja si ell no hauria de fer el mateix i el canvi requereix de valor i renuncia a la comoditat d’allò a lo que estem acostumats.

Where am I?

You are currently viewing the archives for maig, 2017 at .