Sobre la capacitat de mobilització.

images.jpegUn altre dels aspectes socials en que la tecnologia ha influït més és en la capacitat de propagació ideològica i de mobilitzaci social. Les manifestacions convocades per SMS o per e-mail (o per propagació d’idees entre comunitats blogaires) desvinculen, fins a cert punt, la política i el manifestant, fent que aquest es manifesti nomsé per allò que vol -manifestació puntual- i fent que aquest acte, el de manifestació, esdevingui quelcom personal e íntim, reforçant la creena de possibilitat de canvi individual (jo puc canviar les coses, jo puc marcar diferncia).

La tecnologia, i més concretament aquella que afavoreix el moviment de informació, està canviant la societat. De fet, no crec que triguem massa en tornar a definir la Democràcia, doncs ens estem acostant a un lloc on la majoria, tot i tenir el pes dels vots, no pot evitar que la minoria ‘faci’ per que aquesta s’autoorganitza de forma autònoma i, senzillament, exclourà la majoria que no combrega amb ella.

Salutacions.

§ 4 Responses to Sobre la capacitat de mobilització."

  • Lola ha dit:

    Veig, o almenys s’intueix dels teus escrits, que les noves tecnologies només suposen avantatges en l’aspecte social… però jo tinc l’impressió contrària: no creus que ens aboquen a un món totalment individualitzat i asocial?????

  • Alex Galletero Quer ha dit:

    Hola, Lola.
    Bé, podria ser que així fos, però com que el món està ple de grisos i colors, ni per tu ni per mi, deixa’m puntualitzar, que per això està internet, per seure tranquil·lament i buscar informació de manera que puguem veure tots els colors de la situació.
    Tu et refereixes a lo que jo anomenaria individualisme patològic, individualisme al que una pers ona determinada ja està predisposada a causa de determinat entorn social; aquest individu es tanca en banda per que no suporta lo extern i viu en el seu mon intern i fet a mida.
    Jo em refereixo -em referia- a la capacitat de formació, de construcció com a persona social que atorga a l’ésser humà qualsevol nova tecnologia ben aprofitada. La tecnologia (i per extensió la educació) sempre dona llibertat a l’home, una altra cosa és que hom sigui una rata de biblioteca (el típic llumeneres repel·lent en la era pre-tecnològica) o una rata de la xarxa, però tot i així, arribats a aquests extrems, els llumeneres i rates de xarxa acaben dominant el mon, per que son els que disposen del coneixement.
    D’altra banda és evident que hi ha hagut un canvi en les maneres de fer, canvi que va lligat amb la evolució social. Abans no hi havia internet i per tant no hi havia altra alternativa tret de sortir al carrer a fer altres coses, ara la alternativa existeix, i és quedar-se a casa passant l’estona d’una altra manera.
    Per acabar, és FONAMENTAL que l’educador (els pares, per exemple) fomentin la socialització de l’individu (fomentin la alternativa clàssica de sortir al carrer)
    Salutacions,
    alex

  • Lola ha dit:

    Hola un altre cop Alex!!
    Sí em referia a això, no em vaig explicar força al meu correu però ja veig que saps per on vaig.
    Estic d’acord en el fet que les tecnologies ens obren una finestra al món: accés a tot tipus d’informació i recursos, un lloc on deixar plasmada la nostra paraula, on poder agrupar-se gent d’arreu del món, etc… I està bé, suposo que és un altre tipus d’individu socialment parlant, perqué s’expressa davant la resta del món (més àmpliament i amb més veu que mai), i s’agrupa encara que no sigui presencialment.
    Però el que em preocupa (entre cometes) és una altra cosa: és la falta d’interacció, l'”alternativa clàssica” com tú l’anomenes, de sortir al carrer i socialitzar-se. Potser és per la desconeixença de com serà la societat d’aquí uns anys… com seran els nens d’ara que no han tingut una vida social com la nostra. Jo ho veig amb molt poc optimisme, i no és l’habitual en mi… crec que és molt més saludable compartir jocs (els nens) i vivències (els no tan nens), que no pas viure tot això individualment, això suposant que els educadors exerceixin un paper prou eficient com per poder controlar l’ús que es fa de les tecnologies que tenen a l’abast els seus nens (cosa que em sembla molt i molt difícil).
    Estic segura de que les conseqüències de tot això aniran apareixent amb els anys… què passa amb els nens que es tiren hores i hores jugant amb consoles i ordinadors, ja sigui als sims o a taxis que atropellen gent……. Els problemes que tindrà una persona que necessita penjar els seus sentiments en una pàgina web perqué ho llegeixi gent anònima i no és capaç d’explicar-ho als èssers propers…. El que apareixin tants i tants blogs personals em fa pensar en gent amb problemes de comunicació, més que en mobilització de masses o en intercanvi d’idees i en altre tipus de socialització nou… Potser sóc massa pesimista.
    Insisteixo en la meva idea perqué veig que escrius força sobre el tecno-jo i la nova societat tecnològica… temes que m’interessen, però que veig des de l’òptica contrària a la teva, i hem sorprèn que sigui així.
    Una pesada,
    Lola.

  • Alex Galletero Quer ha dit:

    Hola de nou, Lola!
    Si m’ho permets, començaré el meu comentari fent referència al penúltim paràgraf teu:
    Pel que fa a tanta aparició de blogs on la gent hi escriu els seus pensaments i sentiments, sensacions, opinions, etc. fixa’t que això sempre ha passat, però amb menys mesura per manca del mitjà adequat, estic parlat d’un simple escriptor, en la literatura trobem assaig, prosa, poètica, teatre i altres estils en que l’autor els impregna del seu “viure”, és precisament el mateix cas que els bloggers, però en un altre temps. Avui en dia tothom pot ser escriptor i la criba de qui és bo o qui no ho és no la fa una editorial sinó els mateixos lectors, que en uns casos “obliden” el blog i en altres el fiquen a la seva llista de preferits (amb l’afegit que un blog renova i amplia els continguts constantment).
    Una altra cosa és el perquè, per què una persona sent la necessitat de escriure? o un pintor de pintar? tenim la necessitat de ser observats, valorats i la vanitat en moltes ocasions ens pot i, per tant, escribim, pintem, fem teatre, etc. Les noves tecnologies i el blog en particular permet que molta més gent pugui escriure i mostrar al mon (al seu petit mon) qui és. Això és bo.
    El que ja no és tant bo, però tampoc perjudicial (jo atribuiria més “perjudicialitat” a la TV que a internet) son els Xats. Però no hi podem fer res tampoc, és una cosa nova que està aquí i és feina dels educadors integrar-la en la vida quotidiana dels nens (o de qui sigui) i per “educadors” em refereixo als pares, també. Lo positiu d’un xat, per exemple, i em permeto la llicència extendre el terme “xat” a qualsevol mena de interacció en temps real (o en gairebé temps real) seria la UOC, la UNED, etc.
    Amb els telèfons mòbils va passar el mateix: els més perjudicats van ser aquelles persones que tenien un aparell però no la necessitat de tenir-lo, tret de la “necessitat” de comunicació -que també hi és. Aquestes persones eren, com sempre, els joves. Els adults teníem altres coses en que pensar. Crec que amb internet i les seves eines passarà una cosa similar, amb el temps, serà una cosa quotidiana més, igual que amb les videconsoles i els jocs d’ordinador. En un principi el nen es quedava a casa jugant hores i hores davant del televisor, avui hi ha moltes sales de jocs on les colles d’amics es reuneixen per fer partides que dures hores i hores, però ho fan en comunitat, per tant, aquest aïllament és possible en un principi, però, insisteixo, crec que s’acabarà normalitzant i s’integrarà en el costumari habitual.
    En fi, ja veus que aquest tema dona molt de joc…
    fins aviat,
    alex

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

What's this?

You are currently reading Sobre la capacitat de mobilització. at Quatre Coses.

meta