Ciencia ficció i realitat tecnològica

Sempre tinc problemes per buscar un títol als articles d’aquests blog, i és que l’ordinador m’hi obliga. Acabo buscant-ne algun per sortir del pas i poder-me centrar en el contingut que, al cap i a la fi, és lo que importa, això fa que, de vegades, el títol i el contingut no connectin massa. Ja em disculpareu.

Aquests dies he vist la pel·lícula “V de Vendentta” i estic re-llegint la saga de Hyperion (d’en Dan Simmons), doncs bé, en la pel·lícula hi apareix una xarxa de comunicacions anomenada InterLink (una mena de Internet) i en el llibre hi ha el “Comlog“, un aparell que permet accedir a un “centre d’informació” de tot tipus; aquest aparell la gent el duu implantat -encara no sé on- i, en alguns casos, l’accés a la informació és immediat.

En tots dos casos (n’hi ha d’altres, però) l’objectiu d’aquestes tecnologies és tenir accés immediat a la informació sense anar carregant amb la, posem per cas, enciclopèdia britànica, sota el braç.

Fins aquí, ciència ficció.

A partir d’aquí, realitat.

Com deia en l’article anterior, ja fa uns mesos que corren pel mercat, uns aparells pretenen ser els llibres electrònics del futur (futur=un parell d’any o tres, bé, potser vuit o deu). Avui, precisament, hi ha una noticia a “El País” que parla precisament d’això. La noticia fa referència al Kindle, el llibre electrònic de la empresa Amazon, però n’hi ha d’altres de més macos, menys pesants i amb més autonomia, la diferencia respecte al Kindle, és que aquest és d’una empresa que ja té guanyada certa reputació en el mon dels llibres i la literatura, però és una qüestió purament de màrqueting, no de tecnologia .

No tan lluny de la ficció, pel que fa a la capacitat de contenir i dur informació, el Kindle o el Iliad, ens permeten carregar amb tots els document (en aquest cas faria de portafolis o porta documents) i llibres electrònics que vulguem, de manera que podem estar al tren alhora que treballant en aquella tesis o consultant els darrers informes de vendes, sense necessitat de dur una carpeta amb una cinquantena de papers en el millor dels casos.

La idea és la següent:

Busquem per internet allò que ens interessa, posem per cas que hem anat a la web de “El Tamiz” i ens descarreguem algun article o PDF; uns minuts després, com que algú ha parlat del “Deconstruccionisme” anem a la web de “Derrida en castellano” i ens descarreguem l’ordinador un parell de PDF’s que decidim llegir en un altre moment: en el metro, potser?

Què fem, els imprimim o el guardem al nostre llibre electrònic? Si els imprimim, haurem de carregar amb una vintena de fulls que llençarem en acabar-los de llegir, malbaratant el paper. Si ho descarreguem al llibre electrònic, ens estalviem el fer de “mula de càrrega” tot disposant dels documents en no més de 400 grams de pes i de mides similars a les d’un llibre.

Per si això fos poc, si tenim a la vora alguna connexió a internet i el document que estem llegint té algun hiperenllaç (el clàssic link a una altra web), l’aparell es connectarà a la xarxa i el podrem llegir.

Per pensar-s’ho.

Salutacions

PS: aquí hi ha una altra noticia sobre el mateix tema aparegut, també, a “El País”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

What's this?

You are currently reading Ciencia ficció i realitat tecnològica at Quatre Coses.

meta