La mort de l’esperança.

§ 1 comment

El PP Català proposa que els immigrants sense feina siguin repatriats.

I els parats –nacionals- de llarga durada, que ja han exhaurit el subsidi d’atur, què han de fer? suïcidar-se per improductius? Acceptem que els immigrants treballin en les feines que cap nacional vol fer, però no acceptem que mantinguin l’esperança d’una vida millor fent-los fora quan ja no son útils? Em fa por que un partit polític cregui adequada aquesta manera de fer política: la discriminació [segons la utilitat de l’individu]. D’aquí a res instal·laran cambres on, un cop arribats a la jubilació, puguem suïcidar-nos en silenci.

De vegades necessito que el meu enemic em recordi qui soc mostrant-me qui és ell. Desgraciada i necessària dualitat!

§ One Response to La mort de l’esperança.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

What's this?

You are currently reading La mort de l’esperança. at .

meta