Nostàlgia del paper?

§ 0 comments

Si en algun moment algú s’ha atrevit a pensar que posar a l’abast de la gent noves eines que fomentin el creixement cultural, que ajudin a fer diners, que contribueixin a l’art tot creant-ne noves formes, pot millorar la qualitat de vida de les persones, que sàpiga que està molt equivocat: la màquina d’escriure era millor; de fet, per què no anar un pel més enrere i sentir nostàlgia de les eines emprades per fer les pintures d’Altamira?

image

Nostàlgia del temps passat en que tot era millor, la pobresa d’abans era millor que la d’avui -més genuïna, potser? els crims d’abans eren millor que els d’ara, la tecnologia de vapor superava amb escreix la actual tecnologia digital, l’analfabetisme era una eina social “igualadora”.

Escriure un llibre i publicar-lo et feia diferent, et convertia en un generador d’informació qualificat i sancionat per l’editor, que s’entén que un editor sap molt de moltes coses, és clar! i avui tothom pot tenir el seu blog, tothom pot generar contingut i informació. Quina ràbia, no?

El paper sempre havia estat el medi pel qual una informació de relativa qualitat arribava al públic. Allò que apareixia en paper era saber de qualitat. Llibres es cremaven, fins i tot, per destruir conjurs intel·lectuals i sabers inapropiats.

Doncs que sapigueu, benvolguts nostàlgics, que el paper ha mort. En molts casos es ineficaç, pesant i poc manipulable. Sempre duu el mateix contingut i es incapaç de, un cop gravat, canviar-lo per un de nou, revisat o millorat. El pitjor de tot és que es destrueixen milers de vides –vegetals, en aquest cas- només perquè a un ninot li sembla que llegir en paper el fa millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

What's this?

You are currently reading Nostàlgia del paper? at .

meta