Jo?

Jo sóc l’Albert Einstein i en Schopenhauer, en Niels Bohr, en Copèrnic, en Newton i en Gal·lileu, soc en Hitler i en Gandhi. La mare Teresa de Calcuta i en Kant, en Nietzsche i en Nash. Sóc una mica estoic, una mica relativista i dogmàtic en la cosa del que és relatiu. De vegades sóc en Maquiavel.

I sóc aquelles frases fetes que trobo arreu on vaig o que llegeixo en el Facebook dels meus coneguts. Sóc la darrera noticia en el darrer mitjà de comunicació caigut a les meves mans i un record dels que, abans que ell, han passat per elles.

Seré la propera noticia i m’enfadaré quan algú digui que he de fer-ho. I en les meves estones lliures tornaré a ser en Kant i en Nietzsche, d’aquests darrer visualitzaré el nom abans de pronunciar-lo, perquè després de tants anys, ara, encara no el sabria escriure correctament si no en veig les lletres.

I quan plogui seré algun poeta famós i repetiré els seus versos, si els recordo. Seré Zara quan necessiti unes sabates barates, seré el Corte Inglés quan tingui més diners i seré, sempre, Burberry.

Recordaré a en Shakespeare quan parli amb altres, perquè seré més jo. I els respondré dient que soc en Descartes quan em preguntin qui soc. Perquè penso. Soc les ombres i les llums d’en Plató i, de vegades, soc el seu Amor, d’altres, sóc en d’en Sade. De vegades també sóc aquell nen que plora, quan veig un nen que plora. I de vegades sóc el violador de l’eixample.

Sóc tot lo que m’envolta. Sóc i no sóc, és igual. Sóc lo que no sóc, perquè el no ser em  defineix el ser i el ser ho fa amb lo que no sóc. Per tant, ser o no ser, té alguna importància? Al cap i a la fi son dues expressions (paraules i, en aquest cas, només paraules) complementàries que defineixen una sola cosa: la meva essència.

Cada cop menys Àlex, menys jo.

Em pregunto què té de dolent descobrir el mon de nou. Descobrir la llei de la gravetat. Arribar a conclusions que altres ja han assolit sense caure en plagi en exposar els meus descobriments.

… crec que això continuarà, perquè aquest ha estat un pensament atrapat al vol… i m’ha agradat la sensació.

Salut

hpim2671

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PS: Aquesta imatge és una fotografia de la pàgina del suplement de cultura del diari Avui en data del 14 de Març (dissabte) on apareix, per sorpresa meva, aquest escrit.

§ 4 Responses to Jo?"

  • Jesús M. Tibau ha dit:

    encantat de compartir aquest pàgina de l’Avui

  • Alex ha dit:

    Igualment!!!
    Salutacions,
    alex

  • Miren ha dit:

    Certament crec que no hi ha res de nou sota el sol i que visqui el “plagi”. Viure amb aquella sensació de que tens tot un món per descobrir…
    De totes maneres, si bé un és a voltes com un sant a voltes com un autèntic fill de puta, també penso que s’ha de pendre partit: o Hitler o Ghandi.
    O ni un ni l’altre, però fer-se gran (o diu una nena) és trobar el teu lloc entre tant de merder.
    Ja se que parlo de la mare dels ous, ja ho se…
    M

  • Alex Galletero Quer ha dit:

    Sí, s’ha de prendre partit, sempre s’ha de triar entre una cosa o una altra. O triem nosaltres o la societat tria per nosaltres. O es pot decidir no triar, perquè no et cal triar. Només cal tenir en compte, a l’hora d’obrar, les normes que regeixen al teu entorn i quines conseqüències hauràs d’assumir si les incompleixes (això ja et fa decidir per en Hitler o en Ghandi).
    Quan jo deia “sóc en hitler i sóc en ghandi” i quan al fina afegeixo que el ser i el no ser son lo mateix perquè el no ser (no triar, no optar per…) determina les altres opcions (amb les que et quedes) o que el ser també determina les que no ets, volia dir que tu ets les teves decisions i les teves tries, siguin quines siguin.
    Jo soc en Hitler per la postura que he pres en contra d’una ideologia: en Hitler ha polit la pedra en la que estic escolpit igual que ho ha fet en Ghandi. Vull insistir en la neutralitat (o absència de valor) quan dic “jo soc”. Podriea substituir-ho per un: “m’ha influenciat negativament” o “… positivament”, però sigui com sigui… han fet que trii una opció o una altra, per tant, m’han “construit” en certa manera.
    “Jo?” és un post sense “valors”: neutre, com deia. Simplement descriu aquelles coses de la vida que et construeixen. I, per desgràcia, ens construeix tant una guerra brutal, com el millor dels actes que un èsser humà pugui dur a terme.
    Salut!
    alex

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

What's this?

You are currently reading Jo? at Quatre Coses.

meta