La importància del Croissant (i II)

D’esprés del croissant d’aquest matí he fet un parell de voltes a la qüestió de lo que anomenaré la evolució de la informació o evolució informativa. Fins ara, els mitjans de comunicació habituals, és a dir, aquells que coincideixen amb nosaltres a l’hora d’esmorzar, dinar, sopar, etc., eren la única font d’informació de lo que passava al mon; no n’hi havia d’altres.

Avui, però, qui disposi d’una connexió a la xarxa ja és capaç de triar què vol veure, quina opinió política vol rebre i si no s’és una sola de sabata, voldrem coneixer altres opinions alternatives (més que res per que ara, el tenir la oportunitat de saber i no aprofitar-la, et fa reu de ser insultat, lleument, és clar)

 Si abans el mitjans de comunicació eren considerats la mateixa informació, ara han esdevingut (o estan en procés d’esdevenir) un altre lloc on contrastar-la.  

I ara jo soc l’exemple: en llevar-me cada matí i lo primer que faig abans de sortir de casa és passar a fer una ullada per la blogsfera, que és realment un nou e importantissim mitjà de comunicació i de movilització d’idees.

Que no se us escapi.

Salutacions,

§ 4 Responses to La importància del Croissant (i II)"

  • Albert ha dit:

    Sí, però al meu parer partim d’un error. Això de… si no s’és una sola de sabata. A mi m’agrada comparar el tractament de les notícies generals en una triple font: AVUI.cat (independentista), ELPAIS.com (espanyolista PSOE-centre) i elmundo.es (espanyolista PP-dreta). I tot i que per ideologia m’hauria de fer més pes la primera, el que després hi trobo em fa vergonya aliena. Totes les notícies de l’AVUI.cat tenen sempre un prisma victimista i fastigós. I no parlem de les opinions als articles. Tot el ramat independentista català al que no li han explicat que es pot ser tal cosa sense necessitat de ser imbècil. Total, que acaabo anant a altres fonts quan vull informació una mica més seriosa. Però enllaçant-ho amb el teu post, pel que hi llegeixo (a l’AVUI.cat) em temo que són molts i molts els que només consulten el lloc on ja saben què els hi explicaran.

  • Alex Galletero Quer ha dit:

    Hola, Albert, encantat de veure’t per aquí.
    Tens raó, tens raó però no volia referir-me a això concretament, si més no, no en aquest fet en concret.
    Jo em refereixo al canvi social, sobretot en el darrer parell de generacions, que ha produït la aparició de internet. Abans un es sentia orgullós de caminar pel carrer amb el diari sota el braç i ensenyant ben clarament quin comprava i de quina tendència política s’era, és a dir, un periòdic equivalia a una opinió/tendència i aquest periòdic donava o mostrava la realitat segons el seu parer.
    Fins aquí tot normal i evident. Si tenim ‘n’ periòdic al nostre abast, podem dir que tenim ‘n’ visions de la realitat o ‘n’ maneres de enfocar-la i hom s’havia d’acollir (s’acull, encara. Ens acollim.) a una d’elles, això no treu que, qual gràcil papallona, en ‘toqués’ algun altre.
    La aparició de la xarxa i sobretot de les bitàcoles, ha propiciat que aquests ‘n’ nodes de informació és converteixin en ‘n’ milions, convertint-nos a cada un de nosaltres -aquells que som capaços de generar informació- en una font de informació, discreta, si vols, però en una font al cap i a la fi.
    Quan ens llevem pel matí disposem de moltes més opcions, de moltes més fonts d’informació, relegant a un terme de “contrastastació de fets” als mitjans habituals, per que qui realment és font d’opinió és qui genera la informació i quina millor manera d’observar-la que fer un cop a la xarxa cada matí?
    És una feina fàcil, barata i ecològicament saludable: estalviem paper de diari.
    Quina ha estat la reacció dels mitjans de comunicació (dels nuclis generadors d’opinió)? doncs fàcil, agrupar entorn d’ells a tots els blogaires que puguin oferint servei de blogs gratuïtament .
    No és tant una qüestió de contingut de cada mitja, sinó del nou flux de la informació i de la possibilitat que tenim de intervenir molt activament en aquest flux.
    Apa, que ja me he cansat d’escriure i toca plegar.
    Salutacions,
    alex

  • Jesús M. Tibau ha dit:

    Fer una ullada a la blocosfera és quasi impossible, perquè sempre te n’agafen ganes de més. És extraordinari aquest mitjà que et permet expressar les teves idees, passions, experiències, … i també conèixer la dels demés.

  • Alex Galletero Quer ha dit:

    Doncs la veritat és que sí que és apassionant. Algun psiquiatre d’aquells d’abans podria veure-hi un punt de voyeurisme en aquest comportament d’observador de blogs, però, certament, és una manera brutal (més que “molt bona”) d’aprendre, d’opinar i de construir-nos.
    Salutacions,
    alex
    PS: jo utilitzo un lector de canals on hi afegeixo aquells blogs que m’interessen i així sempre estic, poc més o menys, al dia. He arribat a uns quants lloc força interessants!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

What's this?

You are currently reading La importància del Croissant (i II) at Quatre Coses.

meta