Viure en plenitud.

§ 3 comments

En una de les seves accepccions, el DIEC diu que la plenitud és la “qualitat de ple”; llavors s’ha d’entendre que viure en plenitud és viure sense mancances i això esdevé quan ho tenim tot. Però què és aquest tot?

La societat, la moda, la tecnologia i les maneres de viure quotidianes canvien tan ràpidament que fa que la cosa d’avui sigui res l’endemà perquè una altra de nova l’haurà substituït i això ens crearà una mena de buidor un: “ho necessito”, que ens farà córrer envers la nova cosa, moda, tecnologia, etc.: estarem –o ens sentirem-, sempre, eternament incomplets.

Així doncs, m’atreveixo a dir que l’estat ideal de plenitud és aquell en que mai no tinguem la necessitat d’omplir-nos amb res i això serà quan en lloc de ser recipients, siguem contingut.

Com deia en Bruce Lee: “… be water, my friend…”

… be water…

És clar que, aquells que tinguin la capacitat –econòmica- d’anar-se omplint tal i com van buidant-se, son els més propers a assolir aquesta plenitud. Plenitud material, si voleu, però n’hi ha alguna altra? una d’espiritual? Això ja us ho deixo a vosaltres.

Tagged , ,

§ 3 Responses to Viure en plenitud."

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

What's this?

You are currently reading Viure en plenitud. at .

meta