Llegir

§ 2 comments

Què podem llegir? o bé, què hauríem de llegir per ser considerats “persona que llegeix”? En agafar el metro o qualsevol tren en hora punta, sobretot la primera del matí, hom hi troba molta gent amb periòdics d’aquests de franc i altres, els menys afortunats, àvids d’endur-se alguna cosa als ulls, remenen i busquen, es mouen de vagó en vagó com aquell depredador de la sabana africana que busca l’esmorzar. No puc evitar preguntar-me què mou a aquesta gent a llegir:

  • La necessitat de saber què passa?
  • La necessitat de tenir tema de conversa per l’hora del cafè i poder demostrar als companys d’oficina que estem “actualitzats”?
  • La necessitat d’aïllar-se -més- de la resta de desgraciats (per la poca gràcia que hom mostra quan va en transport públic)

La veritat és que els que vesteixen un bon llibre son minoria. Sembla que el lector d’avui busca alguna cosa ràpida, sense compromís i si és de franc, millor. Algú ha parlat de prostitució literària?

D’altra banda, és menys “persona que llegeix” aquella que enlloc de devorar novel·les, llegeix en Nietzche, Kant, teories de física, demostracions matemàtiques o assaigs? M’agradaria creure que no; l’altra pregunta: és l’editor -aquella ma negra- qui defineix què et fa “persona que llegeix” i què no? per que, és clar, una novel·la ven més, molt més que un assaig sobre paral·lelismes entre el comportament sexual del “bonobo” i la de l’ésser humà, ara que, tractant-se de sexe, ves a saber.

No us ha passat mai que en aquelles reunions soporíferes d’amics -més aviat de coneguts- sempre hi ha algú que et pregunta: “has llegit el darrer llibre d’en…” i et quedes igual, per que el nom de l’autor et sona igual que ho fan els tres punts suspensius. “No, he llegit els aforismes d’en Nietzche; que et sembla aquell que diu…” I com més estrany és el nom de l’autor, doncs millor.

Salutacions.

§ 2 Responses to Llegir"

  • Jesús M. Tibau ha dit:

    No cal sacralitzar tampoc la lectura de llibres. Una persona es pot culturitzar també d’altres maneres, llegint llibrs ´n’és una, però n’hi ha d’altres. Per exemple, actualment molta gent llegeix blocs.
    També és enriquidora una bona conversa en un cafè, o passejar per la ciutat badant.
    Tot això depèn de la capacitat i la voluntat de la persona de sber enriquir-se i c´rèixer amb les coses que l’envolten.

  • Alex Galletero Quer ha dit:

    Exactament, i tot això venia al cas per que fa uns dies estàvem xerrant amb uns companys sobre la qüestió. Sembla que només s’és lector quan llegeixes novel·les, contes, poesia, etc (el que en aquesta conversa anomenàvem “literatura d’esbarjo”).

    Però sí, tens tota la raó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

What's this?

You are currently reading Llegir at .

meta