Els alls verds piquen…

§ 1 comment

… i les cebes tendres couen.

Aquesta va ser la resposta d’un mestre Zen 3.0 (sí, també s’han adaptat al mon de les noves tecnologies). L’alumne li preguntà què podia fer per ser feliç i on començar a buscar aquesta felicitat. Relacionada amb la pregunta anterior, i ja que hi era, va aprofitar per preguntar-li com s’havia de respondre davant d’una ofensa i si calia tornar-s’hi o deixar-la passar. Aprofitant el moment, i com que tenia al vell a la seva disposició –per això havia pagat- l’agosarat alumne l’inquirí, també, pel per què de la vida i de la mort.
-L’exercici de buscar les preguntes adequades és esgotador i essencial- va afegir l’alumne, volent impressionar al vell mestre, que lluïa el cap afaitat amb una Gilette Fussion i que desprenia una subtil fragància a afteshave; el vell, després de somriure un instant –potser menys- va respondre:

Els alls verds piquen; les cebes tendres couen.

§ One Response to Els alls verds piquen…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

What's this?

You are currently reading Els alls verds piquen… at .

meta