d’Alumnes i mestres.

§ 0 comments § permalink

Alguns son alumnes tota la vida: buscant algú que els ensenyi què dir, què fer, què repetir, perquè creuen que sols no saben viure. Trobaran algú que els mostrarà alguna veritat i l’atresoraran com la cosa més valuosa del mon per, tot seguit, ensenyar-la tan aviat com tinguin oportunitat sense tardar a dir qui era el mestre que es va dignar a ensenyar-los-la.

Altres, els menys, maten al mestre per esdevenir-ne un: no és mestre qui repeteix allò que no ha trencat, provat, validat, criticat i treballat amb el coneixement rebut i el que ha pogut aconseguir de diverses fonts; en aquest punt, en tria les parts que creu convenients, les perfecciona i, si s’escau, les entrega a algú altre. Però també és possible que no aconsegueixi crear res millor… tan se val perquè, sigui com sigui, ha esdevigut el millor dels alumnes.

L’estupidesa i els herois.

§ 0 comments § permalink

La meva no especialització, la meva incapacitat per fer, la meva maldestra traça en una disciplina determinada no converteix a l’especialista entrenat en un heroi, tampoc a qui ha passat una vida estudiant en algú respectable. És estúpid e inacceptable per mi admirar a algú per la meva manca de preparació. En tot cas, en lloc d’admirar l’individu, cal disseccionar el seu compartament i extreure’n les pautes de constància, dedicació i allò que condueix a una bona especialització. Admirar l’individu acostuma a crear grans ramats que segueixen un pastor.

Revisant la llibertat.

§ 0 comments § permalink

Part de la essència de la llibertat és no obrar, o fer-ho en contra, de la manera que ens han ensenyat que és la correcta, per tant, a ulls del grup, la llibertat pot no ser sempre desitjable. Part de la essència de la llibertat és determinar si el bé és tal o si cal obrar-hi en contra. La essència absoluta de la llibertat és l’individu i els seus principis; les condicions de llibertat establerts pel grup menytenen l’individu i en limiten l’ús de la seva intel·ligència. Només hi ha un temps de vida: tria.

Dualitat.

§ 0 comments § permalink

El bé i el mal recompensen de la mateixa manera, amb la salvetat, però, que el mal mostra un orgull i una franquesa envejables en assolir l’èxit que el bé és incapaç de gestionar sense una cadena de sacrificis per compensar i amagar la satisfacció d’assolir-lo; tot i això, el bé es vesteix de gala i esquiva l’anonimat, esdevenint part contraria.

Menys Jo. Més tu.

§ 0 comments § permalink

No mostris seguretat en el que facis, no mostris seguretat en el que diguis, no mostris seguretat en tu mateix, perquè si ho fas seràs tractat d’arrogant, orgullós i prepotent. O sí, fes-ho, depèn de l’estima que tinguis a la teva llibertat i a tu mateix; ja coneixes el preu.

New Age Philosophy

§ 0 comments § permalink

-On estudies? -Estudio filosofia a Facebook, compartint lo que altres han pensat. – Sí? i què has aprés? -Tu calla!

Casus Belli

§ 0 comments § permalink

No tolerem que una persona propera se’ns mostri superior en alguna cosa. Pot ser-ho, sí, però en la intimitat. Enveja, impotència, rabia, ira.

I esclata una ridícula guerra per veure qui pixa més lluny; amb el temps, s’oblida el casus belli però no s’aturen les hostilitats.

Contradiccions

§ 0 comments § permalink

Una contradicció -o un comportament contradictori- és un comportament present que s’oposa a altres comportaments anteriors en circumstàncies similars.

En aquest punt l’observador pot preguntar-se per què l’actor ha actuat de manera diferent -ja sigui emetent una opinió, resolent un problema, etc. Per què ha canviat d’opinió? Per què actua de manera diferent? I el que és més important: per què, nosaltres, ens atrevim a qüestionar el comportament d’algú titllant-lo d’incoherent o d’hipòcrita? La resposta, en el meu parer, és ben senzilla:

En primer lloc, l’actor no és el mateix; l’escenari en que actua -la vida, la quotidianitat- poden ser molt similars a altres situacions anteriors, però l’actor no és el mateix: vesteix de manera similar, té gustos similars i parla de forma similar, però només l’ignorant de la natura humana creu que és la mateixa persona.

Com va dir Heràclit ja fa uns quants dies:

Cap home no pot creuar el mateix riu dues vegades,
perquè ni l’home ni l’aigua seran les mateixes.

I això és aplicable a qualsevol expressió humana: opinions, maneres d’actuar, maneres d’abordar els problemes, etc.
La segona part del meu discurs afecta a l’observador: per què aquest es pregunta sobre el canvi en la manera d’actuar de l’actor? La resposta també és ben senzilla: per una por ancestral a l’incertesa; por que l’home ha elevat a la categoria de valor adjectivant “coherència” i “principis” a la persona que té per costum actuar de manera previsible. Perquè no ens agrada allò que és imprevisible.

És qui té por a allò que és imprevisible el que qüestiona el canvi de comportament i d’actuar lliurement dels altres. És qui dubta de la validesa dels seus valors el que menysté que altres els canviïn, perquè quan l’actor dubta d’allò que donava per bo fins al moment, l’observador es planteja si ell no hauria de fer el mateix i el canvi requereix de valor i renuncia a la comoditat d’allò a lo que estem acostumats.

Imbecil·litat.

§ 0 comments § permalink

 Quan hom llegeix una frase sentenciosa, un aforismes o un d’aquells escrits que no entén a la primera però que sona bé, sent un orgasme mental que el duu a acceptar acríticament allò que ha llegit, obviant estupideses i descontextualitzacions. Un orgasme és un orgasme, oi?

Tolerància & Intel·ligència.

§ 0 comments § permalink

No pots ignorar a qui pensa de manera diferent a com ho fas tu, en tot cas, pots fer-ho d’aquells que pensen com tu, perquè ni aporten res nou ni suposen un risc pel teu sistema ideològic, però no cometis l’error d’ignorar o menystenir a qui discrepa de la teva opinió.