Donada una distribució aleatòria de punts sobre un paper, sempre hi ha una manera de connectar-los de forma que se’t reveli la figura amagada. El problema és que no hi ha cap figura amagada.

Per a qualsevol cosa que facis, hi ha –tens- una explicació satisfactòria que justifica el teu comportament. Per tu, al menys.

Quan jo soc ma, el bô trontolla i busca la seguretat de l’origen. Quan soc terra, i bô, ja no cal equilibri: s’és un amb el bô i aquest s’arrela amb els meus peus. 

Ara, hi ha massa mans.

El bô és una arma antiga que ha existit en la majoria de civilitzacions (com diu la Wikipedia), es tracta d’un pal polit, llarg i de fusta. Però aquest text va més enllà de l’eina marcial.

Amb la calma i la serenitat de l’orient, amb l’observació que cerca perfecció, que és perfecció en observar allò que ja és, o amb la passió i l’instant de l’instant d’occident, que no s’atura –que no satura!- i crea i consumeix allò que és capaç de crear i consumir: realització absoluta e instantània de l’esser creat per crear i consumir?

Ergo sum en alguna banda.

De vegades costa més mantenir un estat de pau que la reconstrucció després d’una guerra. En tot moment cal tenir present el futur d’ambdós estats, pau i guerra, i triar aquell que més convingui per nous desenvolupaments futurs. Una bona esbravada a temps trenca allò que es feia impossible de mantenir i aplana el terreny per a noves construccions.

No n’hi ha prou amb la recerca de la felicitat per viure en completesa,  cal dolor, dolor que defineix els límits entre allò que és necessari i allò que és fútil i efímer i que perfila, sense cap mena de dubte, aquells valors que fonamentaran una vida plena . Malauradament vivim en una època amb un molt baix grau de dolor, no obstant això, fugim d’ell sense saber què és i anem bandejant, a la deriva, buscant alguna cosa encara per nombrar.

Quins objectius persegueixo en posicionar-me d’aquesta o d’aquella manera davant d’una determinada situació? Què espero obtenir a canvi? Prové de mi aquest posicionament o és la inèrcia social –la costum, allò que s’espera o que s’acostuma a fer- la que em força a adoptar-lo?

Diu la raó al sentiment: 
     –No necessito, perquè no vull

Molt probablement sigui així, molt provablement la meva veritat sigui diferent a la teva, però més enllà de lo que objectivament sigui o pugui ser, allò que prové de la meva subjectivitat és allò que inicia i condueix els meus actes.

No soc un lladre perquè no he pogut, perquè no n’he sabut o perquè no he tingut la oportunitat. No em feu el lleig de creure’m bona persona per totes aquestes desfortunes.