Sense complicar-me massa: s’anomenen Serif aquelles tipografies adornades i Sans-Serifs aquelles que son sense (Sans) Serif, es a dir, les no adornades.

Com podeu veure en aquesta imatge (superior-esquerra) les tipografies Serif tenen aquells acabats que els dona un toc clàssic i, com tot lo clàssic, elegant.

A diferència de les Serif, les Sans, son seques i ben tallades i donen molt més joc a l’hora d’utilitzar-les en una pàgina web. Podríem dir que son més neutres.

En aquest punt jo he de dir, com introduïa en el titol d’aquest escrit, que jo prefereixo –jo soc- Serif.  

Hi ha estudis acadèmics que recomanen l’ús de la tipografia SERIF per a llibres o altres escrits en paper, així com SANS-SERIF per els usos informàtics (pantalles d’ordinadors, telèfons mòbils, cartelleria de tràfic i senyals que calgui interpretar ràpidament), és clar que, tot depèn de la mida de la lletra. Si un escrit utilitzat en un ordinador té una bona mida de lletra, la Serif li donarà aquell toc de distinció i elegància que atorga lo clàssic, a la vegada que farà més harmoniosa la lectura.

Vestir la web amb una Sèrif o amb Sans-[Sèrif] dependrà de la resta de complements, perquè, al cap i a la fi, el tipus de lletra és com les ratlles d’un vestit de ratlla-diplomàtica o com la bossa de ma que fa conjunt amb les sabates i, alhora, amb el color de les ungles (de les mans i/o els peus). Sense el complement la cosa funciona igual, però no serà perfecte i podria arribar a cansar. Quantes vegades un bon vestit salva el contingut (per molt que la bellesa es trobi a l’interior… de la persona que hi ha a dins del vestit, aquesta bellesa no és lo primer que es veu al mirar-se-la)

Salutacions.

PS: tot i declarar-me sèrif, aquesta web que llegiu és sans. El disseny és sans, la lletra ha de ser sans.

PS 2: que, per què tanta perfecció? Tampoc no és tanta la perfecció que proposo assolir al fer lligar una tipografia amb un estil, però em puc –i vull- permetre, en aquest cas, fer les coses bé.

La imatge és fonamental en allò que fem. Encara que de vegades no ho vulguem reconèixer, és la nostra eina de seducció en el mon gràfic (visual).

Els elements que formen el logotip, en el cas d’aquest blog, son una rosa (isotip) i la paraula “QUATRECOSES” (logotip). Ja que el blog segueix una estructura marcadament geomètrica i clara, he decidit provar sort retallant el centre de la rosa i encabint-la en un romb. Hi ha algun problema d’excés de blanc al voltant del logotip, però estic en vies de soluciar-ho.

Cal recordar que tot logotip (o imatge gràfica representativa) té un entorn principal en el que se n’explotarà l’ús. Paper, web, cartelleria, etc. cada entorn requereix d’unes característiques adequates al medi en el que s’imprimeix. En la web, i gràcies al blanc de fons, puc aplicar-hi ombres i relleus; en paper hauria de ser “pla”.

El perquè de la rosa? En primer lloc perquè m’agrada. No hi ha cap altre motiu de nivell similar al que exposat, però si que en podria trobar altres relacionats amb els significats de la rosa en la cultura catalana i en la heràldica en general; com deia, però, cap d’ells com el primer: perquè m’agrada. Al cap i a la fi, és el meu blog.

Salutacions.

PS: si us plau, si teniu algun comentari a fer-me sobre com va canviant el blog, no dubteu en fer-me’l arribar.

L’editorial de Sabadell D2 Edicions s’estrena amb el poemari "Esmorzar perfecte", d’Ester Fenoll, guanyador del premi Grandalla 2006

L’editorial de Sabadell D2 s’estrena amb la publicació del llibre "Esmorzar perfecte", l’obra amb què Ester Fenoll va aconseguir el premi Grandalla de poesia 2005 que convoca i dota CaixaBank d’Andorra i que, de fet, s’havia publicat en una edició no comercial a càrrec de la mateixa entitat.

El debut editorial és força afortunat, ja que el llibre, tot i ser també la primera obra que publica l’autora de la Seu d’Urgell, és un recorregut que barreja l’amor i els grans sentiments amb tot un seguit de detalls lleus i sovint inconcrets que s’escapen a tot el que no sigui una mirada atenta i fina i una capacitat per combinar-ho amb gràcia i habilitat.

El resultat final és una successió de poemes que no perden de vista en cap moment la passió, l’amor, el neguit i que, sobretot, mantenen un fil d’optimisme, de ganes de viure que acaben fent d’aquest "Esmorzar perfecte" una bona injecció de vitalitat, d’alegria i d’il·lusió, virtuts ben necessàries en aquests temps poc abocats a la felicitat. Un llibre ben recomanable, de fet imprescindible si busqueu una vacuna contra les males vibracions. Apunteu-ho. "Esmorzar perfecte", d’Ester Fenoll, editat per D2.

Podeu demanar-lo a la vostra llibreria o bé per comprar-lo directament des de internet: www.ed2.cat; en cas que la llibreria no el tingui, que ens el demani a comandes@ed2.cat

Això és, és clar, a banda de lo que el client vulgui reflectir en el logotip, papereria, etc.

He fet una petita prova amb la font “Bauhaus” redissenyant el logotip d’aquesta web: 4coses. La bauhaus és una font que “taca” molt, és a dir, molt densa i en proporció fons/forma, la forma de la lletra “omple” molt més el “paper” que qualsevol altra font, això la fa especial per “contenir” informació en el seu interior.

És clar que el problema que apareix ara és que tota la informació que hi afegim el voltant, quan ho reduïm per ficar-ho a la web, o en papereria, queda molt petit i poc definit. Això passa, per exemple, en el primer logotip, el negre, el 4coses.com no queda molt ben definit. Solucionem aquest problema afegint la informació en una altra banda però sense “destrossar” massa el “4″.

Què us evoca un logotip d’aquesta mena? evidentment us evocarà experiències/logotips  ja vistos o viscuts, per tant, és un esquema que ja neix contaminat, de fet, mentre anava construint aquests “4coses” recordava els colors i les formes en alguna altra banda, fins que vaig caure en el de CADENA 100, que també utilitza les fonts BAUHAUS, bé, una simulació d’aquestes fonts.

Queda clar que, en aquest cas, la mateixa tipografia (més algun adorn) ja és el propi logotip. En fi, suposo que el truc està en crear en lloc de copiar esquemes, el problema és que segurament només hi ha un nombre finit de “idees” vàlides -acceptables- i cada cop en veiem més de capturades i convertides en logotip amb lo que se’ns redueix la possibilitat de fer alguna cosa diferent.

Els logotips de “4coses” estan fets amb Adobe Illustrator.

Salutacions.

Temes per WordPress

WordPress és una magnífica eina per gestionar continguts, a banda d’una eina per fer blogs. Amb WP podeu muntar una revista on-line seguint una estructura típica:

* Número de revista
* Capitol o tema (lligat a un número)
* Article (lligat a un número i a les categories, si voleu)
* Categoria d’articles (lligades a un número de revista o genèriques per tota la publicació on-line)

També podeu fer que en cada número de la revista aparegui una portada amb una secció “Editorial” i un seguit de enllaços als articles de la publicació. L’únic límit és la vostra imaginació i el meu temps, si aquest darrer se m’acaba, en podeu comprar (ja parlo de projectes professionals).

Temes per LifeType

Igual que en WP, aquesta és una molt bona eina per fer blogs, però una mica més limitada en quan a exportar-ne el “motor” per fer altres tipus de webs. Però he treballat molts anys amb Plone (ex-LifeType) i ja no té secrets per mi.

Joomla & PHP-Fussion

Son dos CMS (gestors de continguts) amb ells es pot fer qualsevol cosa. Quan em pregunten per ells, sempre acostumo a dir que son molt bones eines per “matar mosques a canonades” doncs fins avui, no me he trobat amb cap projecte que requereixi l’us d’algun d’ells dos, no obstant això, per motius de creixement de l’empresa i el projecte, els he “customitzat” per tant, també puc ajudar-vos en aquests temes.

Disseny Gràfic

Consells i truc per treballar amb InDesign, Photoshop, Illustrator, Flash, etc. Disseny de webs basats en CSS.

Informàtica de Sistemes

Aquí ja entrem en terreny misteriós. Per qui en pugui estar interessat, he treballat en entorns bancaris i operadores de telecomunicacions, em conec aquest món. Seguretat informàtica i sistemes operatius. De moment, deixo aquest missatge com a “missatge” però en convertiré en una pàgina enllaçable des de el menú superior, així sabreu què faig i si necessiteu la meva ajuda. Salutacions. alex